Us reproduim l'article.
Una manifestació en defensa de l’escola pública en 10 impressions
Després d'una setmana de mobilitzacions, marcada per l'aprovació del decret de plantilles, centenars de docents i famílies han sortit al carrer en defensa de l'escola pública. 10 d'ells ens expliquen els seus motius.
La comunitat educativa ha tret a passejar una vegada més la seva disconformitat contra les mesures, estatals o impulsades per la Generalitat, que perjudiquen l’escola pública. Milers de persones, amb les inconfusibles samarretes grogues, han recorregut el centre de Barcelona per culminar una setmana d’accions descentralitzades en defensa de l’educació pública a Catalunya. Una setmana marcada que ha estat marcada per l’aprovació del decret de plantilles, que atorga més capacitat als directors dels centres educatius per seleccionar el cos docent. Aquesta mesura ha estat, segons es podia percebre durant la marxa, el darrer greuge per a molts mestres, que s’afegeix a una llista on hi consten les retallades de sou, la no cobertura de substitucions fins al cap de 10 dies, el tancament de línies de P-3 per la davallada de la demografia o la llei Wert, que es comença a aplicar al setembre.
La protesta, convocada per l’assemblea de docents i pels principals sindicats, ha congregat milers de persones, cadascuna amb els seves particulars -i col·lectives- motivacions. Algunes d’elles les han compartit amb El Diari de l’Educació. (Fotos d’Enric Català).
Marisol Casabó i Rosa Tebar.
“Estem vivint un pas enrere de molts anys”
El que més preocupa a la Montse Tebar i a la Marisol Casabó, mestres a Sant Boi totes dues, són les conseqüències de la imminent aplicació de la LOMCE. No estan d’acord amb les retallades que han patit, tant elles com els seus respectius centres, ni amb el decret de plantilles aprovat aquesta setmana, però creuen que la “destralada” que suposarà la reforma educativa del PP no té comparació. “Reduïrà els consells escolars a mers òrgans consultius, menysprea els claustres, desfà el sistema d’immersió lingüística…”, lamenten. “Estem vivint un pas enrere de molts anys… després de tants anys de lluites”, critiquen.
Anna Molina, amb alguns alumnes de l’escola Heura.
“Ni subvencions per socialitzar llibres, ni per excursions…”
L’Anna Molina, membre de l’AMPA de l’escola Heura del barri d’Horta de Barcelona, posa el focus del seu descontentament en la desaparició de les subvencions que rebien les famílies per a organitzar activitats i serveis als centres. Sovint queden eclipsades per les retallades pressupostàries i la llei Wert, però Molina té clar que “sense subvencions per socialitzar els llibres, o per anar d’excursió, o per fer altres activitats culturals, perjudiquem als que menys tenen”. En el seu cas, ha de ser ara l’AMPA la que es fa càrrec de finançar aquests serveis -tant per a les famílies que s’ho poden permetre com per a les que no-.
Marta Lagares.
“Com si les escoles fossin una empresa privada”
La mestra Marta Longares ho té molt clar, i repassa de memòria totes les mesures preses en els darrers tres anys que considera que han perjudicat l’ensenyament públic. “Ah, i també…” va repetint, entre una bateria de greuges que inclouen el currículum de la LOMCE que es comença a adoptar aquest mes de setembre, el tancament de línies de P-3 i d’algunes escoles, el fet que els substituts cobrin un 85% del seu sou i acabin treballant la jornada complerta… i el decret de plantilles aprovat dimarts passat. “El seu desplegament ens porta cap a un model d’externalització, com si les escoles fossin una empresa privada on el que compta per a que et contractin és la decisió dels directors”, sentencia Longares.
“Ara hauríem d’estar fent la revàlida de Quart d’ESO”
Són de les poques estudiants que participen de la manifestació. “Els joves som el futur, hauríem de ser tots aquí”, proclamen la Laura, la Marta i la Sònia, que han baixat a la capital des d’Olesa de Montserrat. “Ara, per exemple, si la llei Wert s’estigués aplicant, ens tocaria fer la revàlida de final de Quart, i després la de batxillerat… Sempre exàmens i proves, sense tenir en compte que ens ho juguem tot i que tots podem tenir un mal dia”, es queixen.
En Cristóbal i la Pepi, una parella de Cornellà.
“Tot forma part de la retallada a la classe treballadora”
“Anem a totes, a les de sanitat i educació sobretot”, explica aquesta parella jubilada de Cornellà, la Pepi i en Cristóbal, que asseguren que sempre que poden van a les concentracions en defensa de l’Estat del Benestar i els serveis públics. “El que s’està vivint al món de l’educació és un problema perquè afecta a la seva qualitat, però no es pot solucionar si no entenem que tot forma part d’una retallada a la classe treballadora, que està escanyada”. Ells ho fan pels seus fills i pels seus néts, diuen. I reiteren que no es pot demanar una educació de qualitat i, a la vegada, reduir els sous i les condicions laborals dels mestres i professors.
Anna Maria Martínez i Joan Cela, educadors en escoles bressol de Barcelona.
“Contra el canvi de model a les bressol de Barcelona”
Pel que afecta al seu sector, l’educació infantil, l’Anna Maria Martínez i en Joan Cela saben perfectament quins són els motius exactes que els han dut fins a la protesta d’aquest dissabte. En concret són tres, i tenen a veure amb “el canvi de model a què s’han sotmès les escoles bressol de Barcelona des de fa dos anys”: l’externalització del servei -les noves escoles que es creïn les gestionaran empreses privades-, l’augment del nombre d’infants per aula i la reducció de 30 minuts diaris del personal de suport. Martínez i Cela també lamenten que el consistori es negués a reconsiderar aquestes mesures quan milers de ciutadans els ho van demanar a través d’una iniciativa legislativa que CiU va rebutjar. “S’estan carregant l’educació pública i els serveis públics en general”, denuncien, més enllà del que afecta al seu sector.
Ivan Díaz amb el seu fill, que va a l’escola diputació.
“Ens prenen el present i tambe el futur”
“En el context d’austeritat que estem vivint actualment, el més preocupant és que es retalli en educació”, opina Ivan Díaz, pare d’un alumne de l’escola Diputació de Barcelona. Considera que tot i l’actual situació de crisi s’hauria de “blindar” el sistema educatiu de rebaixes en el pressupost, ja que considera que, si no, les generacions futures pagaran les conseqüències d’una major desatenció a les escoles i instituts. “Ens prenen el present i també el futur”, valora, mentre avança pel carrer Pelai amb un patinet a l’espatlla i agafat de la mà del seu fill. “És una salvatjada”, conclou.
L’Àngels, la Dolors i en Francesc, de l’escola Jungfrau de Badalona.
“Ens demanen qualitat i excel·lència aquells que no en tenen gens!”
“Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades!”, proclama en Francesc, un cop se li pregunta per què l’ha empès a manifestar-se aquesta tarda pels carrers de Barcelona. El que entona és un lema que darrerament s’ha pogut escoltar en nombroses manifestacions. Acompanyat per la Dolors i l’Àngels, companys de feina a l’escola Jungfrau de Badalona, en Francesc explica, tanmateix, que no és optimista. “Després de dos o tres anys de reivindicacions, no li veig cap solució; al contrari, a mesura que avancem anem empitjorant. Mira la llei Wert”, expressa. Al seu costat, l’Àngels, dispara: “Com ens poden demanar qualitat i excel·lencia els mateixos que no en tenen gens ni mica, sinó que ens han portat cap a un sistema deficitari?”
La Marta Uriel, amb la seva família.
“Amb aquesta pressió no es pot treballar amb persones”
Aquesta és l’opinió d’una mare, la Marta Uriel, que porta els seus fills a l’escola Encants de Barcelona. “Els docents estan cada dia sota una pressió que no els permet treballar bé, i menys en una feina com la seva que consisteix en atendre a persones”, explica. Subratlla que “l’ambient no ha de ser agradable” entre el professorat, i lamenta la “baixada de qualitat” que considera que s’ha produït en molts centres educatius. Uriel crida a tota la comunitat educativa a seguir sortint als carrers per revertir-ho: “Les famílies, tota la comunitat, estem afectats per les retallades, i hauríem de ser capaços de respondre tots contra aquestes polítiques”.
Maribel Sánchez i Lourdes Freixa.
“Es dona més suport a la concertada. Per què?”
En dos o tres anys estan destruint una escola que tant havia costat construir. Aquesta és la idea que volen transmetre Mabel Sánchez i Lourdes Freixa, una percepció que no es pot deslligar de l’aprovació de la LOMCE, segons diuen, pel fet que suposa una regressió en molts aspectes, des del lingüístic fins al del paper de la pública. “És dóna més suport a la concertada. Per què?”, es pregunten, també en referència a les retallades efectuades per la Generalitat de Catalunya que, segons recorden, han afectat més a la pública que a la concertada, en proporció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada