Confiem en l'escola pública

Pengem centenars de fotos dels fills a les xarxes socials: on queda la privacitat?

Els pares i mares ens preocupa la utilització de les xarxes socials que en faran els nostres fills/es, però poques vegades ens hem plantejat quin ús en fem nosaltres? Exposem en massa freqüència els nostres fills a les diferents xarxes socials? a on queda la seva privacitat. Per reflexionar-hi, us proposem la lectura d’aquest article del Pau Rodriguez (@paurodra) al Diari de l’Educació.

Les dades d’un informe recent són espectaculars; de mitjana els pares i mares pengem 300 imatges cada any dels nostres fills/es abans que compleixin els cinc primers anys de vida. En som conscients de la seva dimensió? Sabem qui tindrà accés a aquestes imatges? Hem de demanar permís als pares i mares dels altres nens i nenes que apareixen a les fotos dels aniversaris, o de les activitats extraesportives que pengem a la xarxa?…. Aquestes i d’altres preguntes les trobareu respostes a l’article del Pau Rodriguez que ens ajudarà a reflexionar-hi. No us el perdeu !!!!!!!!!

PENGEM CENTENARS DE FOTOS DELS FILLS A LES XARXES SOCIALS: A ON QUEDA LA PRIVACITAT?

Abans que els nostres fills compleixin cinc anys, haurem penjat gairebé 1.500 fotos seves a Facebook, Instagram i Twitter. Sorprès? Comença a repassar les del primer aniversari, les trobades familiars, els viatges… Qualsevol excusa és bona per compartir les imatges dels fills a les xarxes socials, fins al punt que, de mitjana, els pares i mares usuaris de xarxes socials en publiquen 300 cada any, segons un estudi de Nominet, que ha enquestat 2.000 famílies del Regne Unit. Però ja tenim clars els riscos de publicar la vida de la canalla a internet? I, si és que sí, són prou greus com per evitar que uns progenitors orgullosos comparteixin amb el món el primer carnaval del seu fill o el vídeo on recita el poema de Nadal?

“Les famílies posen els fills en un aparador, el de les xarxes socials, sense ser massa conscients de les seves dimensions”, sosté la investigadora de la UB i analista sobre noves tecnologies Liliana Arroyo. No li falta raó. L’enquesta sotmet els pares i mares a un test sobre el seu coneixement de les eines de privacitat d’aquestes xarxes, i només un 10% és mostra segur en el seu ús. Per exemple, el 80% creu erròniament que quan etiqueta diversos amics en una foto, només ells i ningú més la podrà veure, quan en realitat els amics dels amics també hi tenen accés.

Ens falta coneixement. “Encara estem aprenent a viure en un entorn digital en el qual no vam ser educats i, per tant, no tenim l’experiència viscuda de tenir fotografies a la xarxa de la nostra infantesa”, considera Jordi Jubany, antropòleg autor de La família en digital. “A mi m’agradaria tenir més imatges de quan era petit, però no tinc clar que m’agradés que estiguin a l’abast dels veïns del meu poble o companys de feina”, opina.

- See more at: http://blocdepares.com/2017/01/23/pengem-centenars-de-fotos-dels-fills-a-les-xarxes-socials-on-queda-la-privacitat/#sthash.TdbGmQhF.dpuf

En un món, el digital, “que tot ho veu i res no oblida”, en paraules d’Arroyo, penjar fotos dels fills pot contribuir a crear-los una identitat digital amb la qual, quan es facin grans, es poden sentir incòmodes. Des de l’adolescent que no podrà amagar dels seus amics fotos seves mig despullat –les que abans quedaven enterrades en l’àlbum familiar– fins a vídeos com el de la caiguda de l’Edgar, que es va convertir en un dels primers virals d’internet i que li va costar burles durant anys.

“¿Però no forma part això del paquet de decisions que prenen els pares i mares pels seus fills mentre són menors d’edat?” es pregunta Nati Cabrera, professora d’educació de la UOC. Decisions que marcaran el seu futur, com l’escola a la que els porten, o un carnet de soci del Club Super 3 o del Barça, no les qüestiona ningú. Amb la particularitat que fer públiques coses a internet té conseqüències més irreversibles, així que el símil podria ser més aviat el del baptisme –una identificació a la qual no és fàcil renunciar– o els forats a les orelles de les nenes –una marca de per vida–. “Al final hem de pensar que no només els estem exposant, sinó que els estem condicionant”, conclou Arroyo.

A la pregunta de si això, al final, és cosa de cada família, la resposta des de l’àmbit del dret és clara. “Davant qualsevol imatge o intromissió a l’honor dels menors, han de ser els seus pares o tutors els que ho autoritzin, tant amb les xarxes socials com si ha de sortir a la televisió”, detalla Jorge Campanillas, advocat especialista en dret de les tecnologies de la informació, que recorda que això està regulat des de l’any 1982 a la llei de protecció civil del dret a l’honor, la intimitat personal i la pròpia imatge. Inclús en el cas dels pares separats, tots dos haurien de donar-hi el seu vistiplau abans de publicar les instantànies.

Però qui es para a demanar permís a tots els pares i mares abans de penjar a Facebook les fotos de l’última festa d’aniversari? Segons l’informe de Nominet, si bé el 33% de famílies espera que se’ls demani consentiment abans de publicar fotos dels seus fills, dins aquest grup només un de cada tres acaba avisant la resta de pares abans de fer-ho. Així, en total només el 16% de pares i mares acaba sol·licitant autorització. No és un problema, per tant, de que la llei sigui massa laxa, sinó de que no es respecti. “És una qüestió de desconeixement de les accions que duem a terme i de les seves repercussions”, resumeix Campanillas, que creu que una possible solució passaria per exigir a les xarxes socials que “ho posin més difícil a l’hora de publicar en obert informació dels usuaris”. És a dir, que quan et crees un compte a Facebook o Instagram, per defecte t’oferís l’opció de major privacitat.

Jubany afegeix que, “com a ciutadans crítics”, caldria “demanar que les normatives siguin més transparents i fàcils d’entendre”, tenint en compte que les condicions d’ús de molts serveis a internet “són il·legibles pel seu llenguatge i la seva extensió”.

Els riscos: bullying, mals usos… i persecucions judicials

Cap dels experts consultats sosté una opinió categòrica sobre si les famílies haurien de penjar o no fotos a les xarxes. D’entrada, perquè les cada xarxa ofereixen diferents graus de privacitat i restricció d’accés, però també perquè, com diu Arroyo, “hem d’entendre que és molt difícil dir-li a uns pares novells que no comparteixin amb el món el moment d’alegria que pot ser un moment com el naixement”. Acceptat això, el que sí que cal és tenir en compte els riscos.

Abans de penjar qualsevol foto, Arroyo recomana tenir en compte “les tres regles d’or”, que ella fa servir a l’hora d’aconsellar els adolescents sobre el seu ús de les xarxes. Primer, la regla de l’eufòria: “No pengis cap foto que d’aquí dues hores no penjaries”. Segon, la de la vergonya: “No en pengis cap que et faci vergonya que vegi la família, per exemple”. Tercer, la del bad guy: “No en publiquis cap que pugui ser utilitzada per algú amb males intencions”. S’han donat casos de webs de pedòfils que aconsegueixen les seves fotos de xarxes com Facebook.

Un altre risc és que el perjudici a l’honor del menor sigui tan greu que, un cop major d’edat, decideixi perseguir per la via judicial els seus progenitors precisament per atemptat contra el seu honor. A Àustria s’ha donat el cas que una jove de 18 anys ha denunciat els seus pares per les fotos que van penjar a Facebook quan ella era petita. A França, les autoritats han avisat les famílies que violar la intimitat dels fills o posar-los en perill posant les seves fotos a internet podria comportar penes de presó i multes de fins a 45.000 euros.

I a Espanya? “Aquí encara no ha passat, però potser estem a punt. Podria passar, caldria veure què responen els jutges”, opina Campanillas. Segons el seu parer, si el fill demostra que el seu honor ha quedat afectat, que han penjat una foto que li ha fet molt mal, o que ha patit una intromissió “flagrant” de la seva intimitat –“a l’estil El Show de Truman”, exemplifica– la seva denuncia podria prosperar.

Més hàbits dels pares i mares a les xarxes

Si voleu llegir l’article original el trobareu a: Pengem centenars de fotos dels fills a les xarxes socials: A on queda la seva privacitat?

- See more at: http://blocdepares.com/2017/01/23/pengem-centenars-de-fotos-dels-fills-a-les-xarxes-socials-on-queda-la-privacitat/#sthash.TdbGmQhF.dpuf

#stopLGTIBIQfobia

COMUNICAT DE PREMSA

 

La FaPaC condemna la campanya LGTBIQfòbica de l'associació Hazte Oír per ser inadmissible i insultant contra els drets i llibertats de les persones

 

• L'associació està difonent per les escoles catalanes un llibret clarament homofòbic amb missatges esbiaixats i confusos. Ara s'hi suma a aquesta acció inacceptable un autobús amb missatges discriminatoris i irrespectuosos amb la diversitat sexual. 

• La FaPaC demana a les administracions que preguin les accions necessàries contra aquest tipus de campanyes. També fem una crida a totes les AMPA i AFA que evitin participar en la distribució d'aquest llibret en el cas d'haver-lo rebut. Animem a tota la comunitat educativa a fer un front comú per garantir els drets i el benestar de tots els infants i adolescents.

#StopLGTBIQfobia

 

Barcelona, 1 de març de 2017

 

La FaPaC rebutja frontalment la campanya impulsada per l'organització “Hazte Oír”, amb seu a Madrid. Tal com ha pogut saber la Federació (gràcies a les nostres AMPA i AFA) s'està fent arribar, des de fa diverses setmanes, un pamflet titulat ¿Sabes lo que quieren enseñarle a tu hijo en el colegio? a les AMPA i AFA i a les direccions de centres educatius públics i concertats.

 

Aquest material, inacceptable i vergonyós, ens vol tornar a èpoques pretèrites que crèiem haver superat, a més de suposar un atac directe als drets i llibertats individuals de les persones des del punt de vista sexual i de gènere, especialment preocupant quan parlem d'infants i adolescents i de l'àmbit escolar. 

 

El pamflet, editat en format de llibre, és una clara eina de propaganda homòfoba que veu com una amenaça les lleis recentment aprovades a diferents comunitats autònomes per garantir els drets de les persones LGTBIQ (Lesbianes, Gais, Transexuals, Bisexuals, Intersexuals, Queers). El contingut vol traslladar una crítica esbiaixada i un missatge confús qüestionant la diversitat sexual i de gènere. “Hazte Oír” qualifica aquests progressos socials com a “lleis d'adoctrinament sexual” que “imposen un model ideològic que afecta el desenvolupament emocional i els valors dels menors i les seves famílies”. La FaPaC considera que és, precisament, aquesta campanya la que vol establir un model excloent cap a una part de la nostra societat.

 

La FaPaC, altament preocupada i coneixedora d'aquesta situació a molts centres educatius catalans, va informar i denunciar ràpidament aquests fets a l'Observatori contra l'Homofòbia i al Departament d'Ensenyament qui ho va traslladar a la Direcció General d'Igualtat del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies

 

L'Administració ha confirmat que el contingut del llibret és contrari a l'esperit de la Llei 11/2014, del 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. A més, ha denunciat la difusió del document al Programa LGBTI de la Comunitat de Madrid. 

 

“Hazte Oír” ha fet un pas més en aquesta campanya fent ús d'un autobús que circula ja per Madrid i que també podria arribar a Catalunya, amb uns missatges del tot irrespectuosos amb la diversitat i de marcat sentit transfòbic i discriminatori cap als infants transsexuals.

 

La FaPaC demana a l'Administració catalana, les administracions locals i supramunicipals que preguin les accions necessàries contra aquest tipus de campanyes discriminatòries, que fomenten l'odi i vulneren tot tipus de drets i llibertats, dels infants i de llurs famílies. 

 

També fem una crida a totes les AMPA i AFA que evitin participar en la distribució d'aquest llibret en el cas d'haver-lo rebut i us encoratja a seguir formant part d'unes comunitats educatives on es defensi la diversitat com a valor, garantint un adequat desenvolupament emocional i una millora de les habilitats socials tals com el respecte, l'empatia i la solidaritat

 

Demanem a les AMPA i AFA que denunciïn aquests tipus de campanyes dutes a terme per organitzacions del caire d'Hazte Oír, organitzacions que viuen d'esquenes a la realitat social i que propugnen un retorn a èpoques més fosques on la ciutadania no podia escollir lliurement la manera en que volia viure la seva vida.

 

De moment l'autobús sembla que ha estat immobilitzat. Tanmateix, recordem que ha costat molt patiment i molta lluita assolir aquests drets com per ara defallir en la seva defensa. Animem a tota la comunitat educativa a fer un front comú per garantir els drets i el benestar de tots els infants i adolescents i de la resta de la societat, sigui quina sigui la seva identitat i orientació sexual. #StopLGTBIQfobia

mòbils i menors.

Un mòbil amb accés a internet és un risc. Val la penar estar a l'aguait. Per això us fem resò d'aquest tall emès a RAC1 el passat 11 de gener. Veureu més informació clicant aquí

 Aquí uns retalls: 

Un de cada quatre nens de 10 anys té mòbil i la majoria de menors, amb accés a internet

Les conductes de risc comencen al voltant dels 12 anys

 Les conseqüències d’un mal ús de les xarxes socials i el mòbil poden ser per a tota la vida

El risc de calmar els infants amb el mòbil

Us volem fer resò una reflexió sobre el risc de tranquil·litzar els nostres fills i filles utilitzant el mòbil, amb un interessantíssim article publicat al Diario Sur el passat 28 de març, que ens proporciona el nostre company Enric. La gran majoria de nosaltres, per no dir tots, en algun moment o un altre hem donat el nostre smartphone o tablet als nostres fills/es, perquè estiguin quiets i parin de molestar. Perquè ens trobem en un espai públic com ara un restaurants, una sala d’espera de metges, dentistes,… o parlant amb els amics en un bar i volem parar de cop i volta la “rabieta” que està fent els nostre fill/a. Li donem el mòbil i paren els crits i sorolls. Però realment estem fent el correcta? Estem perdent una gran oportunitat per ensenyar al nostre fill/a a entendre que hi ha moments per jugar i d’altres per estar en silenci i que les seves “rabietes” no tenen sentit en aquell moment? NO us perdeu aquest article i reflexionem entre tots si en fem un bon ús.

Los riesgos de calmar a los niños con el móvil

Habilitat per al futur

A través del Blog de Pares hem trobat  un article que ens planteja els canvis més importants que es produiran en el que anomenen 4a Revolució Industrial, aquella on els canvis tecnològics tenen un paper vital cosa que implica un canvi de xip ( mai millor dit!!!!).

 Aquest article ha estat publicat a Via Empresa , el diari empresarial de Catalunya , ens transmet les conclusions plantejades per WEF  (World Economic Forum ) sobre els dels canvis més importants que es poden resumir en :

1. L'automatització de les tasques i l'eliminació d'intermediaris qüestionen llocs de treball.
2. Els més buscats seran els experts en vendes i els analistes de dades.
3. Els que ens ha fet bons professionals fins ara potser no ens servirà en el futur.
4. Les habilitats socials seran el complement perfecte a les tècniques.

Seguidament la WEF ens dona un seguit de dades estadístiques que ens poden fer veure la velocitat de vertigen amb que es donaran els canvis:

1. El 65% d'infants que avui estan a primària, acabaran treballant en feines que encara no existeixen.
2. L'anomenada 4a Revolució Industrial implicarà la pèrdua neta de 5 milions de llocs de treball en les 15 economies principals del món.

Josep Salvatella,  soci i conseller de Roca Salvatella, ens explica que tot i aquests canvis es produiran en el temps, no seran canvis de manera brusca i que per tant hi haurà un procés d'adaptació que obligarà a universitats i centres educatius a canviar la seva manera de transmetre  i el contingut de l'aprenentatge.

Competències bàsiques

Segons l'estudi de la WEF, els analistes de dades serà una de les tasques importants del futur. Aquesta tasca consistirà en saber gestionar i aprofitar la gran quantitat d'informació que generen les noves tecnologies.

L'altra tasca important en el futur serà l'especialista en vendes, el qual amb les seves habilitats per comercialitzar, és la persona clau per explicar els seus negocis a clients i administracions.

Quines habilitats estan relacionades amb aquestes tasques o feines?

Segons la WEF, les habilitats més importants són les presentades en el següent resum:

1. Resolució de problemes
2. pensament crític
3. Creativitat
4. Qualitats relacionals
5. Treball en equip
6. Intel·ligència emocional.
7. Capacitat per prendre decisions.

Si voleu comparar les diferències amb les habilitats actuals us recomanem que llegiu l'article sencer!

L'anàlisi de Salvatella conclou que l'element diferenciador en el desenvolupament d'aquestes habilitats és l'actitudinal. Cal una actitud positiva davant els propers canvis !!!

L'article ens parla d'altres aspectes com: Estem preparats pel canvi? Quines són les actuacions immediates?

Finalment Salvatella conclou que les escoles i els mestre rebran transformacions molt importants i que cal ajudar a construir un model d'escola diferent de l'actual!!!

Si voleu llegir l'article sencer, ho podeu fer tot clicant el següent vincle:

El que caldrà saber per treballar l'any 2020

Ja ens podem posar les piles!!!!

Safer internet day 2015

El passat 10 de febrer es decicava al Dia de la Internet Segura 2015. 

Podeu veure la pàgina en català amb informació i consells sobre seguretat a:
http://www.xtec.cat/…/tecinform…/internet_segura/diainternet

A més, us volem fer ressò de dos interessants articles del Diari d'educació.

l'un sobre la sobre Menors i privacitat: la cara oculta de les aplicacions joguines que sovint deixem a l'abast dels nostres fills i filles.

l'altra tracta d' Educar sobre internet a través de la capacitat crítica

L’EDUCACIÓ EXIGEIX EMOCIONS

Aquest és el títol d’un article que va ser publicat al diari El País Semanal el passat 12.12.2014 !!!

Des del blog de Pares  n'han tret els aspectes més destacats:

1. L’educació no necessita que la reformin sinó que la transformin !

2. Un dels objectius de l’educació és que els infants descobreixin per ells mateixos les seves qualitats i el que verdaderament els apassiona.

3. Cal educar-los a entrenar el procés mental que han de fer per resoldre els conflictes emocionals que se’ls hi planteja.

4.La funció principal de l’educador és acompanyar els infants en el seu procés d’aprenentatge, evolució i creixement personal.

5. L’educació emocional treballa uns valors per fer millors persones: autoconeixement, responsabilitat, autoestima, felicitat, amor, talent i Bé grupal.

Això és només un breu esquema del que ens parla l’article i per tant us convidem a que cliqueu el següent enllaç per llegir l’article sencer:

L’EDUCACIÓ EXIGEIX EMOCIONS

També ens proposen un vídeo que té una durada molt curta de 8 minuts que ens explica exactament el perquè de la importància d’educar en emocions i la importància que tots els educadors creguem en el mètode!!

El Govern espanyol s’afanya ara a reintroduir l’educació en igualtat que va treure de l’escola

Us reproduïm un article publicat diari d'educació

Els ministeris d'Igualtat i Educació estudien com impartir aquest ensenyament a classe després treure d'Educació per a la Ciutadania. "Els col·legis reprodueixen els estereotips que hi ha fora. La conseqüència última és la violència de gènere", adverteixen els experts

Daniel Sánchez Caballero - eldiario.es

11.12.2014 - 07:42

 Foto: Steve Jurvetson.

Forçat pel repunt de la violència de gènere, el PP busca com desfer el camí recorregut i retornar a les escoles l’educació en igualtat que el seu propi Govern va eliminar. Ho vainsinuar el secretari d’Organització del partit, Carlos Floriano, i ho confirma el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat: de moment la idea és començar per Primària. Educació no dóna informació. De moment no se sap com, ni quan ni quins continguts s’impartiran.Tampoc en quina assignatura.

Els experts consultats sí que coincideixen que és necessari: “Hi ha desigualtat. Les relacions entre nens i nenes són iguals que les dels nostres avis i les escoles reprodueixen els estereotips de fora”, argumenta Yolanda Besteiro, presidenta de la Federació de Dones Progressistes. “Els valors que el PP va ficar a la LOMCE són sota, cavall i rei i la societat no és la que era fa 35 anys”, afegeix Adrián Vivas, del sindicat CSIF. “I la conseqüència última de que no hi hagi educació en igualtat és la violència de gènere. Si no es prenen mesures des de l’educació no té cap valor”, opina Francisca López, responsable d’organització de dones de STES.

Amb agosticitat, en el seu primer estiu al comandament, l’Executiu de Mariano Rajoy va modificar primer -i va eliminar després amb la LOMCE- Educació per a la Ciutadania (EpC), l’assignatura amb la qual l’anterior govern, socialista, va intentar introduir l’educació en valors a l’escola. Certs mòduls de la matèria, els que tractaven sobre les famílies, l’avortament, la desigualtat de gènere o la lluita contra l’homofòbia van indignar alguns sectors conservadors (l’Església va ser de les que més soroll va fer) contra el que consideraven “qüestions controvertides i susceptibles de caure en l’adoctrinament ideològic”. Educació que ara, almenys en part, es pretén introduir de nou en les aules.

Amb Educació per a la Ciutadania mutilada van sortir de l’escola, per exemple, els temes sobre diversitat afectiva-sexual, que tenia un mòdul específic. “Ha desaparegut del tot”, explica Francisca López. Però no és només una qüestió d’EpC. “L’educació en igualtat està desapareguda. Es podia donar a Ciutadania, però també a Valors Ètics, que ha passat a ser optativa i qui cursi Religió no la donarà”, afegeix. Una o altra.

Besteiro lamenta que amb la retirada d’EpC s’està traient l’últim element que permetia complir amb les lleis (Integral contra la Violència de Gènere i la d’Igualtat) en matèria d’igualtat en l’educació. “La llei conté tot un seguit de normatives dirigides a formar tota la societat des de l’educació. Parla d’introduir la igualtat, la violència de gènere i la resolució pacífica de conflictes. No s’ha desenvolupat res”, explica.

Més que una simple assignatura

Per raons com aquesta Besteiro creu que el problema va més enllà d’una assignatura i afecta tot el sistema. “Hem d’anar cap a un model coeducatiu. Ara tenim una escola mixta a la qual van nens i nenes i s’ha de substituir per un model en el qual s’eduqui en funció dels seus gustos, interessos, necessitats, etc., i no atenent a que siguin nens o nenes”, explica.Encara que només fos per complir la Llei Integral contra la Violència de Gènere, que així ho estipula. “Però retrocedim”, lamenta Besteiro. “Es promou l’educació segregada i es fa amb diners públics”, en al·lusió al fet que la LOMCE permet els concerts educatius a centres que separen els alumnes per sexe.

Fins al propi disseny dels centres atenta amb la igualtat, segons Besteiro. “Un exemple molt il·lustratiu són els patis dels col·legis, la part més important. Tot el centre del pati l’ocupa la pista de futbol. Qui juga a futbol? Els nens. Les noies on són? En grups en els costats, observant. Elles ocupen un espai lateral, d’observadores, i ells al centre, observats”, explica.“I si l’escola fos coeducativa jugarien en l’espai central nens i nenes, compartirien espai i joc. Però uns aprenen i són socialitzats en grup i altres individualment, en grups de dos o tres com a màxim”, sosté.

Fernando Gálligo, escriptor i psicòleg especialitzat en igualtat coincideix que “hi ha molt a millorar en el tema dels espais, els jocs, els materials educatius, les activitats extraescolars… fins i tot el professorat moltes vegades seria el primer a millorar”, opina.

“Però no hi ha formació específica per als docents”, diu López. “Ni inicial ni contínua, que és la que serveix després per reciclar-se. No hi ha formació ni un programa específic que obligui a tenir-la, com sí que hi ha ara de riscos laborals”. Més encara, en moltes facultats de Magisteri hi ha assignatures de Religió però no d’igualtat, lamenta. Una exigència semblant planteja Carlos López, secretari general de FETE-UGT. “És fonamental que formi part del currículum de la formació inicial”, afirma.

Gálligo sosté que ni tan sols reintroduint el que es va treure d’EpC seria suficient. Ell aposta per la creació d’una assignatura “al llarg de tot el currículum, en totes les etapes, adequat en contingut i en formes de tractar segons l’edat evolutiva dels alumnes i les metodologies que diria Salut Integral”, valora. Gálligo matisa que parla, en el més ampli sentit, de “la salut psicològica, física i social, en el sentit positiu. Aquí aniria englobada la igualtat i el desenvolupament vivencial de què parla la Constitució sobre discriminació per sexe, raça o religió”, proposa.

I mentrestant els estudis sobre la mentalitat dels joves assenyalen que en un percentatge notable segueixen pensant en clau masclista. Alguns exemples: un de cada quatre joves andalusos creu que el lloc d’una dona és a casa amb la seva família. Sis de cada deu noiesrep insults masclistes de la seva parella o amics al mòbil o el 80% dels joves creu que lanoia ha de complaure el seu nòvio.