aturada 8 novembre 2017

Entitats educatives i sindicats defensen el professorat davant les acusacions d’adoctrinament

La comunitat educativa catalana ha dit ‘prou’ davant les acusacions des del Govern espanyol de que a les escoles s’adoctrina els alumnes. Han fet vessar el got les paraules del líder del PP Xavier Garcia Albiol, que ha afirmat que a molts centres s’educa “per odiar Espanya”, precisament hores després de demanar que s’apliqui l’article 155 de la Constitució per “tutelar” la gestió educativa a Catalunya...




Entitats educatives i sindicats defensen el professorat davant les acusacions d’adoctrinament: Ensenyament estudia emprendre accions judicials contra els autors d'atacs com els de Xavier Garcia Albiol (PP) contra el model d'escola catalana

La Taula per la Democràcia crida al conjunt de la societat catalana a mobilitzar-se

Les entitats integrants de la Taula per la Democràcia condemnem enèrgicament la violència exercida per part de les forces de seguretat de l’estat per intentar impedir el referèndum de l’1 d’octubre.

Les actuacions policials per desallotjar violentament els milers de persones que s’han aplegat en els col·legis de Catalunya i per requisar el material per a la votació són absolutament inadmissibles i són una violació de drets civils i polítics i de la convivència de la societat catalana.  A hores d’ara ja portem més de 750 persones ferides.

La Taula per la Democràcia expressa la solidaritat i l’afecte a totes les persones ferides i desitja que es recuperin ben aviat, alhora que considerem que  aquests fets mereixen una resposta contundent.

Constatem la vulneració dels drets fonamentals i les llibertats democràtiques que s’estan produint per part del Govern i els organismes de l’Estat.

Per tot això, fem una crida al conjunt de la ciutadania de Catalunya, en la seva pluralitat i diversitat, a la defensa d’un marc democràtic que tingui per principi el diàleg i no la força, la política i no l’autoritarisme, el respecte i no la intolerància. La unitat és la millor defensa de la democràcia.

Com a resposta a la greu vulneració de drets i llibertats viscuda durant el dia d’avui,

·        Convoquem a la ciutadania de Catalunya demà, dia 2, a les 12 hores, a concentrar-se davant de tots els centres de treball i davant dels ajuntaments. A Barcelona, també es farà concentració a la plaça Universitat.

·        Convoquem a tota la societat, patronals, empresaris/es, sindicats, treballadors/es, autònoms, entitats, institucions i tots i totes les ciutadanes de Catalunya a una ATURADA DE PAÍS el dimarts dia 3 d’octubre.  

Fem una crida al conjunt de forces polítiques i socials de l’Estat Espanyol i d’Europa per a què facin tot allò que sigui necessari per garantir els drets fonamentals i les llibertats de la ciutadania de Catalunya.

Sortim al carrer, donem una resposta pacífica, contundent i democràtica. No tolerarem cap més agressió. Exigim la immediata retirada dels cossos policials.

ATUREM EL PAIS

CATALUNYA, UN SOL POBLE

US ANIMEM A PARTICIPAR A L'ENQUESTA "BARÒMETRE DE L'EDUCACIÓ"

VOLEU QUE LA NOSTRA VEU, LA DE LES FAMÍLIES, COMPTI EN LES POLÍTIQUES EDUCATIVES?

US ANIMEM A PARTICIPAR A L'ENQUESTA "BARÒMETRE DE L'EDUCACIÓ"

FEU ARRIBAR L'ENQUESTA A TOTES LES FAMÍLIES DEL VOSTRE CENTRE.
FEM QUE TOTHOM PUGUI DIR LA SEVA. ÉS IMPORTANT!

Les famílies no sempre tenim l'oportunitat d'expressar i compartir la nostra opinió sobre què pensem del sistema educatiu, com valorem l'educació que reben els notres fills/es, quines coses canviaríem o què demanaríem a l'administració. Molt sovint la nostra veu es vol silenciar. Ara tenim l'oportunitat perquè no sigui així.

Gràcies a una col·laboració amb la Fundació Bofill teniu a la vostra disposició l'Enquesta "Baròmetre de l'educació", una iniciativa que ens permet dir-hi la nostra com a mares i pares. Les dades seran tractades de forma anònima i sereu els primers en rebre els resultats.

Entreu i empleneu l'Enquesta en el següent enllaç. Només us portarà uns minuts. 

Digueu-li a les altres famílies de la vostra escola perquè també hi participin. Moltes mares i pares ja ho han fet i han donat la seva opinió. És molt important de cara al començament del curs vinent.

Val la pena! Demostrem que tenim veu.

"Cómo educar sin premios ni castigos"

Aquesta és una xerrada que fan Jorge Bucay i Demián Bucay sobre com educar partint de la frase “Con autoridad no se educa, se adiestra”  amb la intenció de fer-nos veure la diferencia entra autoritat i paternitat, aprendre a ser coherents i saber motivar als nostres nens, a estar oberts al que ens ells poden ensenyar, de veure més enllà dels càstigs o premis, saber el que se’n desprèn si utilitzem aquesta tàctica i sobretot, per arribar a fer persones amb ales i ben arrelades a la terra.

Esperem que gaudiu d’una xerrada imprescindible !!!!!

Confiem en l'escola pública

Pengem centenars de fotos dels fills a les xarxes socials: on queda la privacitat?

Els pares i mares ens preocupa la utilització de les xarxes socials que en faran els nostres fills/es, però poques vegades ens hem plantejat quin ús en fem nosaltres? Exposem en massa freqüència els nostres fills a les diferents xarxes socials? a on queda la seva privacitat. Per reflexionar-hi, us proposem la lectura d’aquest article del Pau Rodriguez (@paurodra) al Diari de l’Educació.

Les dades d’un informe recent són espectaculars; de mitjana els pares i mares pengem 300 imatges cada any dels nostres fills/es abans que compleixin els cinc primers anys de vida. En som conscients de la seva dimensió? Sabem qui tindrà accés a aquestes imatges? Hem de demanar permís als pares i mares dels altres nens i nenes que apareixen a les fotos dels aniversaris, o de les activitats extraesportives que pengem a la xarxa?…. Aquestes i d’altres preguntes les trobareu respostes a l’article del Pau Rodriguez que ens ajudarà a reflexionar-hi. No us el perdeu !!!!!!!!!

PENGEM CENTENARS DE FOTOS DELS FILLS A LES XARXES SOCIALS: A ON QUEDA LA PRIVACITAT?

Abans que els nostres fills compleixin cinc anys, haurem penjat gairebé 1.500 fotos seves a Facebook, Instagram i Twitter. Sorprès? Comença a repassar les del primer aniversari, les trobades familiars, els viatges… Qualsevol excusa és bona per compartir les imatges dels fills a les xarxes socials, fins al punt que, de mitjana, els pares i mares usuaris de xarxes socials en publiquen 300 cada any, segons un estudi de Nominet, que ha enquestat 2.000 famílies del Regne Unit. Però ja tenim clars els riscos de publicar la vida de la canalla a internet? I, si és que sí, són prou greus com per evitar que uns progenitors orgullosos comparteixin amb el món el primer carnaval del seu fill o el vídeo on recita el poema de Nadal?

“Les famílies posen els fills en un aparador, el de les xarxes socials, sense ser massa conscients de les seves dimensions”, sosté la investigadora de la UB i analista sobre noves tecnologies Liliana Arroyo. No li falta raó. L’enquesta sotmet els pares i mares a un test sobre el seu coneixement de les eines de privacitat d’aquestes xarxes, i només un 10% és mostra segur en el seu ús. Per exemple, el 80% creu erròniament que quan etiqueta diversos amics en una foto, només ells i ningú més la podrà veure, quan en realitat els amics dels amics també hi tenen accés.

Ens falta coneixement. “Encara estem aprenent a viure en un entorn digital en el qual no vam ser educats i, per tant, no tenim l’experiència viscuda de tenir fotografies a la xarxa de la nostra infantesa”, considera Jordi Jubany, antropòleg autor de La família en digital. “A mi m’agradaria tenir més imatges de quan era petit, però no tinc clar que m’agradés que estiguin a l’abast dels veïns del meu poble o companys de feina”, opina.

- See more at: http://blocdepares.com/2017/01/23/pengem-centenars-de-fotos-dels-fills-a-les-xarxes-socials-on-queda-la-privacitat/#sthash.TdbGmQhF.dpuf

En un món, el digital, “que tot ho veu i res no oblida”, en paraules d’Arroyo, penjar fotos dels fills pot contribuir a crear-los una identitat digital amb la qual, quan es facin grans, es poden sentir incòmodes. Des de l’adolescent que no podrà amagar dels seus amics fotos seves mig despullat –les que abans quedaven enterrades en l’àlbum familiar– fins a vídeos com el de la caiguda de l’Edgar, que es va convertir en un dels primers virals d’internet i que li va costar burles durant anys.

“¿Però no forma part això del paquet de decisions que prenen els pares i mares pels seus fills mentre són menors d’edat?” es pregunta Nati Cabrera, professora d’educació de la UOC. Decisions que marcaran el seu futur, com l’escola a la que els porten, o un carnet de soci del Club Super 3 o del Barça, no les qüestiona ningú. Amb la particularitat que fer públiques coses a internet té conseqüències més irreversibles, així que el símil podria ser més aviat el del baptisme –una identificació a la qual no és fàcil renunciar– o els forats a les orelles de les nenes –una marca de per vida–. “Al final hem de pensar que no només els estem exposant, sinó que els estem condicionant”, conclou Arroyo.

A la pregunta de si això, al final, és cosa de cada família, la resposta des de l’àmbit del dret és clara. “Davant qualsevol imatge o intromissió a l’honor dels menors, han de ser els seus pares o tutors els que ho autoritzin, tant amb les xarxes socials com si ha de sortir a la televisió”, detalla Jorge Campanillas, advocat especialista en dret de les tecnologies de la informació, que recorda que això està regulat des de l’any 1982 a la llei de protecció civil del dret a l’honor, la intimitat personal i la pròpia imatge. Inclús en el cas dels pares separats, tots dos haurien de donar-hi el seu vistiplau abans de publicar les instantànies.

Però qui es para a demanar permís a tots els pares i mares abans de penjar a Facebook les fotos de l’última festa d’aniversari? Segons l’informe de Nominet, si bé el 33% de famílies espera que se’ls demani consentiment abans de publicar fotos dels seus fills, dins aquest grup només un de cada tres acaba avisant la resta de pares abans de fer-ho. Així, en total només el 16% de pares i mares acaba sol·licitant autorització. No és un problema, per tant, de que la llei sigui massa laxa, sinó de que no es respecti. “És una qüestió de desconeixement de les accions que duem a terme i de les seves repercussions”, resumeix Campanillas, que creu que una possible solució passaria per exigir a les xarxes socials que “ho posin més difícil a l’hora de publicar en obert informació dels usuaris”. És a dir, que quan et crees un compte a Facebook o Instagram, per defecte t’oferís l’opció de major privacitat.

Jubany afegeix que, “com a ciutadans crítics”, caldria “demanar que les normatives siguin més transparents i fàcils d’entendre”, tenint en compte que les condicions d’ús de molts serveis a internet “són il·legibles pel seu llenguatge i la seva extensió”.

Els riscos: bullying, mals usos… i persecucions judicials

Cap dels experts consultats sosté una opinió categòrica sobre si les famílies haurien de penjar o no fotos a les xarxes. D’entrada, perquè les cada xarxa ofereixen diferents graus de privacitat i restricció d’accés, però també perquè, com diu Arroyo, “hem d’entendre que és molt difícil dir-li a uns pares novells que no comparteixin amb el món el moment d’alegria que pot ser un moment com el naixement”. Acceptat això, el que sí que cal és tenir en compte els riscos.

Abans de penjar qualsevol foto, Arroyo recomana tenir en compte “les tres regles d’or”, que ella fa servir a l’hora d’aconsellar els adolescents sobre el seu ús de les xarxes. Primer, la regla de l’eufòria: “No pengis cap foto que d’aquí dues hores no penjaries”. Segon, la de la vergonya: “No en pengis cap que et faci vergonya que vegi la família, per exemple”. Tercer, la del bad guy: “No en publiquis cap que pugui ser utilitzada per algú amb males intencions”. S’han donat casos de webs de pedòfils que aconsegueixen les seves fotos de xarxes com Facebook.

Un altre risc és que el perjudici a l’honor del menor sigui tan greu que, un cop major d’edat, decideixi perseguir per la via judicial els seus progenitors precisament per atemptat contra el seu honor. A Àustria s’ha donat el cas que una jove de 18 anys ha denunciat els seus pares per les fotos que van penjar a Facebook quan ella era petita. A França, les autoritats han avisat les famílies que violar la intimitat dels fills o posar-los en perill posant les seves fotos a internet podria comportar penes de presó i multes de fins a 45.000 euros.

I a Espanya? “Aquí encara no ha passat, però potser estem a punt. Podria passar, caldria veure què responen els jutges”, opina Campanillas. Segons el seu parer, si el fill demostra que el seu honor ha quedat afectat, que han penjat una foto que li ha fet molt mal, o que ha patit una intromissió “flagrant” de la seva intimitat –“a l’estil El Show de Truman”, exemplifica– la seva denuncia podria prosperar.

Més hàbits dels pares i mares a les xarxes

Si voleu llegir l’article original el trobareu a: Pengem centenars de fotos dels fills a les xarxes socials: A on queda la seva privacitat?

- See more at: http://blocdepares.com/2017/01/23/pengem-centenars-de-fotos-dels-fills-a-les-xarxes-socials-on-queda-la-privacitat/#sthash.TdbGmQhF.dpuf

#stopLGTIBIQfobia

COMUNICAT DE PREMSA

 

La FaPaC condemna la campanya LGTBIQfòbica de l'associació Hazte Oír per ser inadmissible i insultant contra els drets i llibertats de les persones

 

• L'associació està difonent per les escoles catalanes un llibret clarament homofòbic amb missatges esbiaixats i confusos. Ara s'hi suma a aquesta acció inacceptable un autobús amb missatges discriminatoris i irrespectuosos amb la diversitat sexual. 

• La FaPaC demana a les administracions que preguin les accions necessàries contra aquest tipus de campanyes. També fem una crida a totes les AMPA i AFA que evitin participar en la distribució d'aquest llibret en el cas d'haver-lo rebut. Animem a tota la comunitat educativa a fer un front comú per garantir els drets i el benestar de tots els infants i adolescents.

#StopLGTBIQfobia

 

Barcelona, 1 de març de 2017

 

La FaPaC rebutja frontalment la campanya impulsada per l'organització “Hazte Oír”, amb seu a Madrid. Tal com ha pogut saber la Federació (gràcies a les nostres AMPA i AFA) s'està fent arribar, des de fa diverses setmanes, un pamflet titulat ¿Sabes lo que quieren enseñarle a tu hijo en el colegio? a les AMPA i AFA i a les direccions de centres educatius públics i concertats.

 

Aquest material, inacceptable i vergonyós, ens vol tornar a èpoques pretèrites que crèiem haver superat, a més de suposar un atac directe als drets i llibertats individuals de les persones des del punt de vista sexual i de gènere, especialment preocupant quan parlem d'infants i adolescents i de l'àmbit escolar. 

 

El pamflet, editat en format de llibre, és una clara eina de propaganda homòfoba que veu com una amenaça les lleis recentment aprovades a diferents comunitats autònomes per garantir els drets de les persones LGTBIQ (Lesbianes, Gais, Transexuals, Bisexuals, Intersexuals, Queers). El contingut vol traslladar una crítica esbiaixada i un missatge confús qüestionant la diversitat sexual i de gènere. “Hazte Oír” qualifica aquests progressos socials com a “lleis d'adoctrinament sexual” que “imposen un model ideològic que afecta el desenvolupament emocional i els valors dels menors i les seves famílies”. La FaPaC considera que és, precisament, aquesta campanya la que vol establir un model excloent cap a una part de la nostra societat.

 

La FaPaC, altament preocupada i coneixedora d'aquesta situació a molts centres educatius catalans, va informar i denunciar ràpidament aquests fets a l'Observatori contra l'Homofòbia i al Departament d'Ensenyament qui ho va traslladar a la Direcció General d'Igualtat del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies

 

L'Administració ha confirmat que el contingut del llibret és contrari a l'esperit de la Llei 11/2014, del 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. A més, ha denunciat la difusió del document al Programa LGBTI de la Comunitat de Madrid. 

 

“Hazte Oír” ha fet un pas més en aquesta campanya fent ús d'un autobús que circula ja per Madrid i que també podria arribar a Catalunya, amb uns missatges del tot irrespectuosos amb la diversitat i de marcat sentit transfòbic i discriminatori cap als infants transsexuals.

 

La FaPaC demana a l'Administració catalana, les administracions locals i supramunicipals que preguin les accions necessàries contra aquest tipus de campanyes discriminatòries, que fomenten l'odi i vulneren tot tipus de drets i llibertats, dels infants i de llurs famílies. 

 

També fem una crida a totes les AMPA i AFA que evitin participar en la distribució d'aquest llibret en el cas d'haver-lo rebut i us encoratja a seguir formant part d'unes comunitats educatives on es defensi la diversitat com a valor, garantint un adequat desenvolupament emocional i una millora de les habilitats socials tals com el respecte, l'empatia i la solidaritat

 

Demanem a les AMPA i AFA que denunciïn aquests tipus de campanyes dutes a terme per organitzacions del caire d'Hazte Oír, organitzacions que viuen d'esquenes a la realitat social i que propugnen un retorn a èpoques més fosques on la ciutadania no podia escollir lliurement la manera en que volia viure la seva vida.

 

De moment l'autobús sembla que ha estat immobilitzat. Tanmateix, recordem que ha costat molt patiment i molta lluita assolir aquests drets com per ara defallir en la seva defensa. Animem a tota la comunitat educativa a fer un front comú per garantir els drets i el benestar de tots els infants i adolescents i de la resta de la societat, sigui quina sigui la seva identitat i orientació sexual. #StopLGTBIQfobia

Els 5 grans reptes a què s'enfronten els infants

El setmanari "criatures" publica avui un article sobre problemàtiques que són massa presents entre els  menors i adolescents. Us en fem resò i si voleu, podeu llegir l'article sencer AQUÍ




Segons una anàlisi realitzada per Coaching Club, centre especialitzat en teràpies grupals i en temes de família i infància, els joves d'avui dia han experimentat un procés d'acceleració de reptes vitals. Fruit d'això són recurrents les visites a teràpia que, segons dades del centre, han augmentat en un 120% per part de pares i de fills, que veuen com cada vegada resulta més complicat posar límits al descontrol.

Els infants i joves d'avui s'enfronten a molts reptes, però són 5 els que més afecten les seves vides:

• Augment de l'agressivitat
• 'Bullying' o assetjament escolar
• Sexualitat desinhibida
• Problemes amb l'alcohol
• Dependència de la tecnologia

“Sense les famílies i la comunitat no es pot fer una bona escola”

Us fem resò d'una interessant entrevista al socioleg Jodi Collet que "diari d'educació" ha publucant recenment.

En aquesta es destaca el paper important que tenim, com a famílies i com a comunitat educativa, en la qualitat de les nostres escoles.

El podeu llegir integramentaquí

CAMPANYA INFORMATIVA I DE MOBILITZACIÓ DAVANT LES PROVES DE LA LOMCE

Un any més us volem fer ressò de la comapnya que està engaga den contra de les proves de 3r i 6è consolidades amb la LOMCE


Un any més, s’acosten les proves estandarditzades que es fan a 3r i 6è de de primària i que van ser introduïdes per la LEC, consolidades després per la LOMCE i implementades des del Departament d’Ensenyament. Mentre que a la resta d’Espanya s’han aturat o són mostrals, a Catalunya enguany es mantenen a 3r, del 28 de febrer al 15 de març, i a 6è, al mes de maig.

 El curs passat el boicot a aquestes proves va comptar amb un ampli suport i molts centres s'hi van sumar a la Xarxa d'Escoles Insubmises. Ara, volem impulsar una campanya d’informació i mobilització davant d’unes proves que s’han erigit com un instrument fonamental per classificar les escoles, fer-les competir entre elles per l’alumnat i pels recursos de l’administració i mercantilitzar, així, l’educació.

mòbils i menors.

Un mòbil amb accés a internet és un risc. Val la penar estar a l'aguait. Per això us fem resò d'aquest tall emès a RAC1 el passat 11 de gener. Veureu més informació clicant aquí

 Aquí uns retalls: 

Un de cada quatre nens de 10 anys té mòbil i la majoria de menors, amb accés a internet

Les conductes de risc comencen al voltant dels 12 anys

 Les conseqüències d’un mal ús de les xarxes socials i el mòbil poden ser per a tota la vida

Una migdiada de 12 anys

"Educar deu ser una cosa semblant a espavilar els marrecs i frenar els adolescents. Just al contrari del que fem: no és estrany veure nanos de quatre anys amb cotxet i xumet parlant pel mòbil, ni tampoc ho és veure’n de catorze sense hora de tornar a casa."

Us fem resò d'un petit articla ( que ja té uns anys) de Carles Capdevila,
 el podeu veure senser en aquests enllaç

La importància de fer un bon equip, valorar i confiar en els mestres!

"El activo más importante de la sociedad és el estado de ánimo de los maestros"

Adolencents abans d'hora ..

No és cap secret que la pubertat comença molt abans que fa uns anys. Els motius no són clars ni únics, però les conseqüències poden afectar el desenvolupament cap a persona adulta; en el terreny emocional i afectiu, en l'hipersexualització de la infància, culte a l'imatge,....

Com podem acompanyar tot això??

En aquest article sobre l'avançament de l'adolescència podem trobar algunes pistes.

La FaPaC denuncia que són injustificades noves retallades

La FaPaC denuncia que és injustificat amenaçar amb noves retallades en educació després de cinc cursos 
de reduccions pressupostàries. És urgent definir un model d'escola que no funcioni a base d'almoïnes sinó 
regit per un compromís amb les persones. 

COMUNICAT DE PREMSA

Davant l'anunci del Departament d'Ensenyament

La FaPaC denuncia que és injustificat amenaçar amb noves retallades en educació després de cinc cursos de reduccions pressupostàries 

• És urgent definir un model d’escola que no funcioni a base d’almoïnes, sinó que es regeixi per un compromís amb les persones i en especial amb els infants.

Barcelona, 16 de juny de 2016

Aquesta setmana s’ha anat sabent que degut a la no aprovació dels pressupostos del 2016 hi haurà canvis en la programació del Departament d’Ensenyament de cara al curs vinent. En alguns casos són menys dotacions de personal, en d’altres endarreriments d’inversions, el resultat no és altre que més retallades aplicades al camp de l’educació.

Si mirem enrere, veiem que ja en el 2011 la pròrroga pressupostària va ser la gran justificació de les retallades del llavors incipient equip del departament d’ensenyament sota el primer govern Mas. La llavors consellera Rigau es va fer un fart de negar la realitat de les retallades argumentant que era una mesura conjuntural motivada per l’obligació del decret de gener de 2011 de pròrroga pressupostària. Llavors, com la CUP era un petit grup polític amb presencia limitada al món municipal, els grans culpables eren dos: Madrid i el tripartit. No sabem quin dels dos feia més por. Cinc anys després torna a sonar la mateixa música. I quan sona aquesta música s’activen les alarmes de les famílies catalanes que confiem en l’escola com a marc per exercir la igualtat d’oportunitat entre les persones. 

La primera burla cap a la ciutadania la vam haver de patir al llarg de tot aquest curs. Va ser responsabilitat única del Departament d’Ensenyament: A la roda de premsa d’inici de curs, l’anterior consellera es va comprometre a iniciar un pla pilot a Barcelona adreçat a 10 instituts dels considerats de màxima complexitat que consistia en oferir un àpat als alumnes d’aquells centres donat que la compactació de la jornada unida a la crisi econòmica afectava molt negativament la nutrició i per extensió la capacitat de seguir els estudis de molts alumnes d’aquells centres. Acabat el curs podem dir amb rotunditat que el pla no s’ha dut a la pràctica i que cap responsable del Departament d’ensenyament ha sortit públicament a demanar disculpes. No s’ha servit ni un trist entrepà. Res. No s’ha tornat a parlar més del tema. 

En qualsevol cas és del tot injustificat que després de més de cinc cursos de reduccions pressupostàries salvatges a les escoles del país, s’amenaci ara amb una continuïtat d’aquestes reduccions durant un altre curs. Podem començar per una congelació dels sous dels alts càrrecs del departament. A la vida s’ha de donar exemple. Mesures d’austeritat compulsiva, a mans de gent elitista, no resulten creïbles. Més aviat sembla algú ens aixeca la camisa. I és clar, no resulta agradable.

En plena campanya electoral estatal sortir amb aquestes propostes és un exercici de gran irresponsabilitat. La culpa és de qui no ha aprovat els pressupostos o també de qui ha signat les restriccions pressupostàries? I en darrer terme. Què passarà el curs vinent? Aquesta és la pregunta que més ens preocupa. 

Cal definir ja un model d’escola que no funcioni a base d’almoïnes, sinó que es regeixi per un compromís amb les persones i en especial amb els infants, que són qui pagaran les pensions d’exconsellers-es de la Generalitat. Cal adonar-nos que sense una escola en condicions mai tindrem un país decent. Sí, decència. Demanem decència institucional i social, sensibilitat cap a les persones, capacitat de diàleg i d’arribar a acords, necessitem una mirada més enllà d’una legislatura, lluny del tacticisme partidista, o de les miopia galopant d’algunes propostes.

Com ens hem cansat de repetir aquests anys, els nens d’avui seran la ciutadania de demà. Quin país es pot construir sobre la base d’una escola esquifida i escanyada i unes famílies ignorades i menyspreades? Potser un país esquifit, escanyat, menyspreat i ignorat? Potser. O potser es vol una societat fragmentada socialment on cada cop sigui més difícil travessar el pont entre la marginalitat i la integració social? Si és això que volem, anem per bon camí.

Per què els adolescents són com són?

Coneixeu algun adolescent que sembla incapaç de raonar, actua per impuls, és descortès, no té empatia i viu en una muntanya russa emocional? Doncs el responsable no és ell, ni ella, sinó el 20% del seu lòbul frontal que en el seu cas no s'ha desenvolupat del tot. 

O sigui que famílies que us apropeu a aquest període ... prengueu paciència!!!!

Així ho defensa aquest article publicata l'Ara.

Els nens necessiten avorrir-se

O com a mínim que no els tinguem sobrestimulats.

Necessiten temps, cada dia, per fer activitats no estructurades, ni organiitzades, ni rígides,...
Necessiten temps per avorrir-se i per jugar lliurement.
La sobrestimulació constant, l'encadenament de tasques i activitats programades saturen, agobien i ofegues la seva necessitat de crear.

Això és el que defensa Gullermo Cánovas en aquest article.


Aquí us copiem el decàleg que proposa per osar-hi remei.


Procure que sus hijos/as dispongan con frecuencia de tiempo no estructurado. ¡Verdadero tiempo libre!

Reduzca las actividades extraescolares al mínimo que considere necesario. Priorice y tenga muy en cuenta aquellas que son iniciativa de ellos mismos.

No se adelante a sus demandas, no queme etapas demasiado pronto. Necesitan detenerse y paladear cada edad y cada etapa. Respete su ritmo de maduración.

Interactúe y juegue con ellos si se lo piden, pero no organice ni desarrolle las normas.

Controle el acceso a internet y las nuevas tecnologías. No deben convertirse en prioritarias ni conformar su principal forma de ocio. Establezca horarios.

Distancie el uso de ordenadores, tablets o teléfonos móviles de la hora de irse a la cama. El sueño es fundamental, y el cerebro necesita un tiempo para volver a la normalidad tras los estímulos recibidos durante el empleo de estos aparatos.

Supervise las series de dibujos animados que ven. Compruebe si es usted capaz de ver un capítulo y en qué estado se encuentra después. Algunas generan un estado de ansiedad muy apreciable.

Sus hijos necesitan contacto con la naturaleza. El ritmo que ésta establece actúa como un verdadero bálsamo. Necesitan tocar, oler, sentir y experimentar en espacios abiertos y naturales.

Controle los ruidos innecesarios. Si alguien quiere ver la tele en casa, escuchar música o discutir, los demás no tienen que compartirlo necesariamente.

Preste toda la atención posible a sus comentarios, preguntas y observaciones. Nada de lo que dicen es superficial, aunque en un principio podamos no entender lo que están intentando decirnos.

El risc de calmar els infants amb el mòbil

Us volem fer resò una reflexió sobre el risc de tranquil·litzar els nostres fills i filles utilitzant el mòbil, amb un interessantíssim article publicat al Diario Sur el passat 28 de març, que ens proporciona el nostre company Enric. La gran majoria de nosaltres, per no dir tots, en algun moment o un altre hem donat el nostre smartphone o tablet als nostres fills/es, perquè estiguin quiets i parin de molestar. Perquè ens trobem en un espai públic com ara un restaurants, una sala d’espera de metges, dentistes,… o parlant amb els amics en un bar i volem parar de cop i volta la “rabieta” que està fent els nostre fill/a. Li donem el mòbil i paren els crits i sorolls. Però realment estem fent el correcta? Estem perdent una gran oportunitat per ensenyar al nostre fill/a a entendre que hi ha moments per jugar i d’altres per estar en silenci i que les seves “rabietes” no tenen sentit en aquell moment? NO us perdeu aquest article i reflexionem entre tots si en fem un bon ús.

Los riesgos de calmar a los niños con el móvil

Deu consells per eviatar la dependència dels infants de les pantalles

També d el'Alba Castellví us recomanem aquest altre article

Deu consells per evitar la dependència dels infants a les pantalles

Alba Castellví. Barcelona.

 

/ 1.04.2016

Alba Castellví, sociòloga i educadora, publica avui a Núvol un article sobre els perills que comporta l’adicció dels nens a les noves tecnologies. L’autora del bestseller Educar sense cridar (Angle editorial) exposa aquí un decàleg per orientar els pares davant la dependència dels fills a les pantalles.

1. Fixar un horari d’ús de l’ordinador que no interfereixi amb cap activitat familiar. Si no s’usa en aquella franja de temps, no s’usa.

2. Fixar un temps d’ús de l’ipad. El nen pot triar en quina franja farà ús d’aquest temps (sempre que no interfereixi en activitats familiars). L’anunciarà i els pares garantiran que es respecta. Si no es respecta, l’endemà no es pot utilitzar.

3. Fixar uns espais per a l’ús del mòbil. Per exemple: la sala d’estar i la cuina. Fixar una hora límit als vespres, a partir de la qual es tanca el wifi. No hi ha possibilitat d’utilitzar el mòbil durant els àpats (el dels pares tampoc, esclar!).

4. Controlar els continguts que es baixen d’internet. Aplicar protocols de seguretat per a menors.

5. Decidir prèviament quins programes volen mirar. El millor és oferir-ne una selecció prèvia feta per nosaltres i deixar que triïn. I deixar la pantalla quan acabi el programa.

6. Mirar els programes de televisió amb els fills, almenys una part, per tal de poder-ne comentar en altres moments el to i alguns continguts i així transmetre els nostres valors.

7. Apagar totes les pantalles durant les estones dels àpats.

8. Impedir que hi hagi pantalles a l’habitació particular.

9. Encarregar-li que sigui ell qui apagui els aparells quan l’estona s’acabi. No fer-ho nosaltres.

10. Buscar junts activitats no digitals per gaudir amb els fills: proporcionar fonts de plaer lluny de les pantalles.

Blog d’Alba Castellví