dilluns, 8 d’abril de 2013

Rebequeries!


ara.criatures proposa 5 claus per afrontar les rebequeries. Us les transcrivim per si us poden ser útils.
Crits desconsolats, llàgrimes gegants, puntades de peu a tort i a dret… Esteu convençuts que les rebequeries dels vostres fills podrien sortir, sense cap mena de dubte, a algun llibre de rècords? Heu de saber que aquestes manifestacions escandaloses solen ser la seva manera de comunicar moltes coses quan el seu llenguatge encara no està prou polit. Pot ser que, en forma d’enrabiada, el nen estigui indicant que té cansament, frustració, desil·lusió o malestar.
Les rebequeries poden fer-nos perdre els estreps quan, en realitat, només arriben perquè els nens són incapaços de reprimir els seus sentiments, siguin bons o dolents. Aquí teniu cinc claus per saber com actuar que esperem, sincerament, que us siguin útils.
  • Distraieu-lo. Els nens petits tenen un lapse d’atenció molt curt. Una cançó, una joguina o un canvi d’escena són una bona idea.
  • Oferiu-li ajuda. De vegades, s’enrabien perquè estan frustrats. Ensenyeu-li com posar-se les sabates o com fer anar la joguina que la fet enfadar-se de mala manera.
  • Planifiqueu. Algunes rebequeries es poden evitar adaptant-se al rellotge interior del nen. Intenteu mantenir un horari regular de menjades i migdiades. Si sou fora de casa, porteu quelcom per menjar. Organitzeu les excursions quan tingui cobertes les necessitats de menjar i dormir.
  • Sigueu ferms, però sense perdre la calma. Si perdeu els papers, probablement tot acabarà sortint de mare. En comptes de cridar, per exemple, abraceu el nen en silenci.
  • No cediu. Si l’enrabiada s’ha desencadenat perquè li vol alguna cosa que no heu volgut donar-li, no us deixeu manipular-vos.
Són uns consells de Nancy Samalin, pionera en l’educació dels pares i autora, entre d’altres d’Estimar sense malcriar Amb amor no n’hi ha prou.