Des d'aquí, tots els pares, mares i tutors de l'escola, volem arribar a la familia d'en Jordi amb l'esperança de poder donar conhort al buit que ara els envaeix. 

Que el plor vagi fent fora el desconsol i que trobeu força en el seu record.

Estenc la mà i no hi ets. Però el misteri d'aquesta teva absència se'm revela més dòcilment i tot del que pensava. No tornaràs mai més, però en les coses i en mi mateix hi hauràs deixat l'empremta de la vida que visc, no solitari sinó amb el món i tu per companyia, ple de tu fins i tot quan no et recordo, i amb la mirada clara del qui estimen sense esperar cap llei de recompensa.

Miquel Martí i Pol