Aquí us deixem les opinions i propostes sobre el tema de ma de la Xarxa d'escoles insubmises, que amb el suport de la FAPAC, han engegat una campanya de boicot a aquestes proves.
10 motius per dir NO a les proves externes de tercer de primària
Les proves externes de tercer de primària, implantades amb la Ley Orgánica para la Mejora de Calidad Educativa, tenen com a objectiu “detectar a temps aquells alumnes amb dificultats en l’aprenentatge”, segons explica el Ministeri d’Educació. Tot i així, darrere d’aquestes paraules, presumptament benintencionades, s’amaguen uns criteris d’aplicació incoherents amb la finalitat pretesa. També cal dir que si bé és el Ministeri qui mana, la Generalitat executa i, en comptes de mostrar-se insubmisa, esdevé còmplice.
En aquest context, ens proposem dir ‘no’ a l’avaluació externa com una forma de
protesta contundent davant una llei que atempta contra l’escola pública,
catalana, democràtica, laica, inclusiva i cohesionadora, i també perquè
considerem que aquests exàmens provocaran efectes perversos en el sistema
educatiu. Obrim foc amb 10 motius d’aquest ‘no’:
1)
Rànkings. Els resultats de les proves seran públics i
en funció de les qualificacions obtingudes s’establiran rànkings de centres . El recent estudi de la
Fundació Bofill ‘Equitat i resultats
educatius. Una mirada a partir de PISA 2012’, publicat el passat mes de febrer,
va posar de manifest que les diferències en el rendiment dels alumnes són
inexistents entre centres públics i privats, i que de fet, estan directament
lligades a l’entorn socioeconòmic de l’alumnat. Per tant, els rànkings
penalitzaran escoles que fan, amb esforç, molt bona feina en entorns amb greus
dificultats i que, amb aquest tipus de polítiques regressives, seran condemnats
a la mort o la marginació.
2)
Neutralització. Aquests exàmens es fan a una edat precoç
(almenys un curs abans que les internacionals TIMSS i PIRLS) i només avaluen
dues matèries, matemàtiques i llengua, de les 10 que composen el continguts
curriculars. Per tant, poden penalitzar
els centres que aposten per projectes educatius que respecten els diferents
ritmes d’aprenentatge dels alumnes i que apliquen els seus currículums en
funció de les intel·ligències múltiples. Aquest tipus de proves externes, per
tant, són un dels instruments de la llei per neutralitzar d’altres models
possibles d’escola, de currículum i d’avaluació, tot imposant una hegemonia
única que entén l’educació com una carrera esgotadora d’exàmens, notes,
matèries i obstacles.
3)
Selecció primerenca. La llei no preveu partides pressupostàries
destinades a pal·liar els problemes que aquestes proves puguin detectar. En aquest
context de polítiques regressives, aquests exàmens també promouen la selecció
primerenca entre “alumnes bons” i “dolents”,
per tal de poder anar derivant els
“dolents” cap a trajectòries adaptades com, a partir de segon d’ESO,
l’anomenada Formació Professional Bàsica, la qual no deixa de ser un carrer
sense sortida que no permet obtenir el Graduat Escolar.
4)
Perversitat. A més a més, les proves de tercer de
primària no són proves de competències, perquè en cap cas avaluen el pensament
propi, la iniciativa personal o la creativitat.
5)
Involució. Amb la implementació d’aquests exàmens,
correm el risc que tercer de primària es converteixi en un curs on es focalitzi
l’esforç en l’ensenyament de matemàtiques i llengua, en detriment d’altres
àrees igualment vitals pel seu desenvolupament. A la vegada, també hi ha el
perill que s’acabi ensinistrant
l’alumnat per tal que ompli cercles en proves tipus test
estandarditzades, en detriment de tot allò que tingui a veure amb promoure
habilitats de desenvolupament de pensament crític, indagació, innovació,
reflexió, avaluació i aprenentatge autònom, etc.
6)
Competència. Els exàmens externs –els quals, insistim, es
portaran a terme en un escenari de retallades que estan malmetent greument les
estructures que garanteixen una escola pública de qualitat que ofereixi
igualtat d’oportunitats per a tothom– també estan pensats per erosionar la
cooperació entre les escoles d’un mateix territori, ja que els rànkings, sense
tenir en compte les seves perversitats, es convertiran en determinants a l’hora
d’escollir centre.
7)
Desconfiança i control. Aquestes proves qüestionen la confiança en
els centres i qüestionen la capacitat dels docents per fer la seva feina. També
ells queden vigilats i avaluats, i quedaran retratats en els rànkings com a
responsables directes dels resultats obtinguts. De fet, la LOMCE eludeix els
mestres. No diu res sobre la formació dels docents, dels salaris, de les
condicions de treball... No parla de la seva participació en les decisions
curriculars i organitzatives, ni tampoc diu una sola paraula de la formació
continuada del professorat, de la tutela de docents nous, de reforços, de
processos interns de participació i de col·laboració docent... Només parla de la direcció com a figura
responsable i jeràrquicament establerta que haurà de donar explicacions en cas
que els resultats no siguin els desitjats.
8)
Ineficàcia. Malgrat que aquest tipus de proves sumen detractors i defensors
entre la comunitat acadèmica, el National
Research Council dels EEUU va determinar el 2011 que els sistemes de rendició
de comptes són ineficaços perquè no hi ha dades que demostrin millores
dels resultats. De fet la LOMCE no
aporta cap informe internacional que avali la seva eficàcia.
9)
Imposició. Tenint en compte els dubtes que arreu
provoquen aquest tipus d’exàmens
–recordem-ho: penalitzen els
centres amb alumnes amb dificultats i els models innovadors, erosionen la
cooperació entre les escoles, no avaluen les competències de l’alumnat i no
està provada la seva eficàcia– entenem que no es poden portar a la pràctica
sense obrir abans un debat polític i científic que, en aquests cas, s’ha obviat
vergonyosament. Entenem que des de la desobediència civil podem forçar el debat
social per a aconseguir complicitats i així
aturar el desplegament d’una llei que atempta contra els pilars de
l’equitat i de la lluita contra la desigualtat.
10) Insubmissió legítima i legal. Per tant, fem una crida a les famílies
perquè no portin els fills a passar aquestes proves que, recordem-ho, ni són
vinculants ni tenen efectes curriculars. Segons les consultes jurídiques que
hem realitzat, si es fa correctament, la mesura no és sancionable ni per les
famílies ni pels alumnes. Els mestres, com a treballadors des serveis públics,
han de quedar-ne al marge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada