Com ja sabeu l'escola s'ha sumat a la convocatòria de obrir les portes durant el matí del dia 12 d'ostubre. Us proposem la lectura d'un article de victor Alexander publicat al "singulardigital" el passat 9 d'octubre de 2012.
Amb criteri
12 D’OCTUBRE, DIA FEINER A L’ESCOLA CATALANA
"És una festa nacional espanyola que simbolitza la subordinació de Catalunya a Espanya"
Les declaracions del ministre espanyol d’Educació, Cultura i Esports, José Ignació Wert, dient que “hi ha algunes evidències que relacionen el creixement del sentiment independentista amb el procés educatiu a Catalunya”, i la seva amenaça de violar les competències de la Generalitat en matèria educativa imposant que l’espanyol sigui llengua vehicular a les escoles, expliquen la raó per la qual el Partit Popular es nega a condemnar el franquisme. No ho pot fer perquè equivaldria a condemnar-se a si mateix. El Partit Popular va ser fundat per la mà dreta de Franco i és molt difícil que aquesta mà es condemni a si mateixa.
Per això volen separar els alumnes a les escoles catalanes per raons de llengua, perquè necessiten que existeixin dues comunitats enfrontades que trenquin la profunda civilitat de la societat catalana. Els franquistes són així. Mancats d’atributs per imposar els “Principios del Movimiento” en el marc de la Unió Europea –els mateixos “Principios” que va jurar el seu rei–, utilitzen la democràcia per imposar l’espanyolització no reeixida del dictador. Fixem-nos que la ruïna econòmica que suposa gastar milers de milions en la construcció de línies de trens d’alta velocitat sense passatgers, amb l’única finalitat d’aplicar els principis franquistes de la “vertebració d’Espanya”, és filla del mateix nacionalisme.
Sortosament, però, no se’n sortiran. Catalunya els ha perdut la por i ara se’n riu, de les seves amenaces. De fet, aquestes són un estímul per no desviar-nos ni un mil•límetre del camí que hem emprès vers l’Estat independent. Tanmateix, perquè això sigui així, és imprescindible que el nostre govern estigui a l’alçada del país. És cert que el president Mas ha dit que “Wert confirma que no entenen res ni ho volen entendre”, i que la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha reblat el clau dient que som davant “d’una ofensiva total contra el marc competencial català” per part d’un govern espanyol que “està intentant espanyolitzar l’alumnat de Catalunya”.
Són paraules fermes, sens dubte. Però no n’hi ha prou. La fermesa es demostra amb fets, no només amb paraules. Cal tenir en compte que els hereus del franquisme poden recórrer a un canvi legislatiu i, com d’habitud, fer-se una llei a mida. N’hi ha prou que recordem que totes les lleis espanyoles estan fetes d’acord amb la voluntat del nacionalisme que encarnen el Partit Popular i el Partit Socialista.
Arribats aquí, consegüentment, Catalunya no ha de fer cas de les amenaces. Catalunya ha de tenir clar que Espanya mai no podrà obligar-la a fer allò que no vulgui fer. No hi ha cap poder al món, cap ni un, que sense l’ús de la violència, pugui passar per damunt de la voluntat de tot un poble en un sistema democràtic. És una qüestió de dignitat. I la dignitat es defensa per mitjà de la fermesa. L’entitat 'Escola en Català' és un exemple ben representatiu d’aquesta dignitat i d’aquesta fermesa. Per això demana que aquest 12 d’octubre totes les escoles i instituts de Catalunya no celebrin la “Fiesta de la “Hispanidad” i obrin les seves portes com si fos un dia feiner. La mateixa conselleria d’Educació hi està d’acord i ha suggerit que, encara que no s’imparteixin matèries curriculars, els centres poden celebrar-hi una jornada de portes obertes. Serà una bona resposta a una ofensiva que, com diu Mercè Escarrà, presidenta d’Escola en Català, “és una imposició més d’aquesta Espanya prepotent que ens nega als catalans el dret de ser lliures”.
Tinguem present que el 12 d’octubre és una festa nacional espanyola que simbolitza la subordinació de Catalunya a Espanya. Però Catalunya, precisament perquè no és Espanya, té les seves pròpies festes nacionals. I d’acord amb això, és obvi que les úniques festes nacionals que la nació catalana ha de celebrar són les seves. Per tant, siguem conseqüents. Aquest 12 d’octubre, dia feiner a les escoles de Catalunya.
Per això volen separar els alumnes a les escoles catalanes per raons de llengua, perquè necessiten que existeixin dues comunitats enfrontades que trenquin la profunda civilitat de la societat catalana. Els franquistes són així. Mancats d’atributs per imposar els “Principios del Movimiento” en el marc de la Unió Europea –els mateixos “Principios” que va jurar el seu rei–, utilitzen la democràcia per imposar l’espanyolització no reeixida del dictador. Fixem-nos que la ruïna econòmica que suposa gastar milers de milions en la construcció de línies de trens d’alta velocitat sense passatgers, amb l’única finalitat d’aplicar els principis franquistes de la “vertebració d’Espanya”, és filla del mateix nacionalisme.
Sortosament, però, no se’n sortiran. Catalunya els ha perdut la por i ara se’n riu, de les seves amenaces. De fet, aquestes són un estímul per no desviar-nos ni un mil•límetre del camí que hem emprès vers l’Estat independent. Tanmateix, perquè això sigui així, és imprescindible que el nostre govern estigui a l’alçada del país. És cert que el president Mas ha dit que “Wert confirma que no entenen res ni ho volen entendre”, i que la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha reblat el clau dient que som davant “d’una ofensiva total contra el marc competencial català” per part d’un govern espanyol que “està intentant espanyolitzar l’alumnat de Catalunya”.
Són paraules fermes, sens dubte. Però no n’hi ha prou. La fermesa es demostra amb fets, no només amb paraules. Cal tenir en compte que els hereus del franquisme poden recórrer a un canvi legislatiu i, com d’habitud, fer-se una llei a mida. N’hi ha prou que recordem que totes les lleis espanyoles estan fetes d’acord amb la voluntat del nacionalisme que encarnen el Partit Popular i el Partit Socialista.
Arribats aquí, consegüentment, Catalunya no ha de fer cas de les amenaces. Catalunya ha de tenir clar que Espanya mai no podrà obligar-la a fer allò que no vulgui fer. No hi ha cap poder al món, cap ni un, que sense l’ús de la violència, pugui passar per damunt de la voluntat de tot un poble en un sistema democràtic. És una qüestió de dignitat. I la dignitat es defensa per mitjà de la fermesa. L’entitat 'Escola en Català' és un exemple ben representatiu d’aquesta dignitat i d’aquesta fermesa. Per això demana que aquest 12 d’octubre totes les escoles i instituts de Catalunya no celebrin la “Fiesta de la “Hispanidad” i obrin les seves portes com si fos un dia feiner. La mateixa conselleria d’Educació hi està d’acord i ha suggerit que, encara que no s’imparteixin matèries curriculars, els centres poden celebrar-hi una jornada de portes obertes. Serà una bona resposta a una ofensiva que, com diu Mercè Escarrà, presidenta d’Escola en Català, “és una imposició més d’aquesta Espanya prepotent que ens nega als catalans el dret de ser lliures”.
Tinguem present que el 12 d’octubre és una festa nacional espanyola que simbolitza la subordinació de Catalunya a Espanya. Però Catalunya, precisament perquè no és Espanya, té les seves pròpies festes nacionals. I d’acord amb això, és obvi que les úniques festes nacionals que la nació catalana ha de celebrar són les seves. Per tant, siguem conseqüents. Aquest 12 d’octubre, dia feiner a les escoles de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada