dimarts, 6 de maig de 2014

LOMCE: famílies sense vot


Maite Gutiérrez
Els pares i mares d’alumnes deixaran de tenir poder de decisió en el funcionament dels centres escolars. La Lomce, la nova llei d’Educació aprovada en solitari pel PP, introdueix canvis de pes en la participació de les famílies. El consell escolar passarà a ser un òrgan consultiu sense dret a vot. En concret, la llei diu que els consells escolars dels centres “avaluen, participen, informen, són informats, coneixen, proposen, promouen, analitzen, valoren”, però no decideixen. Segons la normativa actual, els consells escolars són el màxim òrgan de govern dels centres educatius. La seva funció principal és la de debatre i aprovar temes relacionats amb el funcionament i organització de les escoles i instituts, com el projecte educatiu, el pla de millora, la carta de compromís educatiu que han de firmar tots els pares, les normes de convivència, el pressupost i rendició de comptes, i la proposició i destitució del director si és necessari. Està format per representants de tota la comunitat educativa: la direcció del centre, professors, alumnes, famílies, personal d’administració i serveis i representants de l’administració local. Són escollits per un període de quatre anys, però cada dos anys es convoquen eleccions per renovar la meitat dels membres. 
Tot això s’esfuma. L’única atribució vinculant que li reserva la Lomce és l’aprovació dels pressupostos de l’escola. El projecte educatiu passa a ser responsabilitat única del director, i els pares tampoc no podran incidir com fins ara en les línies mestres del centre ni promoure una eventual moció de censura. En el cas dels centres concertats, la llei Wert elimina, a més a més, el representant municipal.
Una anàlisi del paper dels consells escolars de la Fundació Jaume Bofill assenyala que la Lomce “els buida de competències decisòries” i adverteix que “ratlla la inconstitucionalitat” quant a la participació de la comunitat educativa. Els articles 27.5 i 27.7 de la Constitució reconeixen el dret a la “participació efectiva de tots els sectors afectats” en l’educació i precisen que “professors, pares i, si escau, alumnes intervindran en el control i gestió dels centres sostinguts amb fons públics”. L’estudi de la Fundació Jaume Bofill, dirigit per la investigadora Marta Comas, matisa que en general les decisions més rellevants d’una escola es consensuen amb les famílies, però, qui garantirà el dret d’aquestes famílies a discrepar i que la seva opinió sigui efectiva quan hi hagi qüestions de debat? Quan un acord no sigui tan obvi, qui farà de portaveu de les seves opinions?, es pregunta aquesta entitat. La situació actual no és idíl·lica. “No hem tret tot el partit dels consells escolars, la llei actual dóna més marge de maniobra a les famílies del que s’acaba aprofitant”, assenyala Àlex Castillo, president de la principal federació d’associacions de mares i pares d’alumnes de Catalunya, Fapac. L’anàlisi de Comas insisteix que la llei Orgànica d’Educació (LOE) i la llei d’Educació de Catalunya (LEC) proposen un bon model “ideal” de participació de la comunitat educativa, calc de la democràcia representativa dels anys de la transició, però a la pràctica el seu potencial no s’ha desenvolupat al cent per cent”. El desconeixement de les famílies, la falta de temps o de ganes i el corporativisme d’alguns equips docents llasten en moltes ocasions una participació més activa dels pares en la vida del centre escolar.
En total, un 67% de les famílies de l’escola pública i un 44% de les de la concertada participa en el funcionament del centre educatiu o del consell. A la ciutat de Barcelona, gairebé tots els centres aproven el projecte educatiu, el reglament de règim intern o el pressupost a través del consell. En general, “la participació és poc dinàmica, però existent”, assenyala la Fundació Jaume Bofill. Però com a mínim, continua, les lleis actuals garanteixen el dret de les famílies a incidir en el sistema educatiu. Les bases hi són, una altra cosa és que la seva participació real sigui més o menys complexa. “La Lomce neutralitza aquesta possibilitat de participació; professors i administració pública ens diuen que hem d’implicar-nos més en l’educació dels fills, però després ens neguen aquest dret i tallen la nostra capacitat de decisió”, lamenta Pere Farriol, president de la federació d’ampes Fapaes –majoritària en la secundària–. La família passaria a ser una simple consumidora d’educació en lloc d’actora. Els menjadors escolars, les activitatas extracurriculars, l’acollida matinal o la reutilització de llibres són tasques que han recalat en les associacions de pares d’alumnes en la majoria d’escoles. “En total, es calcula que les ampes aporten 6.000 euros als centres a través de material o activitats extraescolars”, explica Farriol. Ara bé, la Lomce “ens aparta del nucli central de l’educació”, continua aquest representant escolar. El nou escenari que dibuixa la llei Wert s’afegeix a la pèrdua de suport institucional que han viscut les ampes. La Generalitat ha eliminat pràcticament completament els ajuts a aquestes institucions.
Ara, tant Fapac com Fapaes fan campanya als centres perquè les famílies prenguin consciència de la situació i hi intervinguin perquè els equips directius es comprometin a mantenir el pes dels consells escolars. Castillo creu que a la majoria de centres educatius hi haurà bona predisposició.
L’anàlisi de la Fundació Jaume Bofill també proposa actuacions per blindar el paper dels pares a les escoles. Una de les principals vies seria la d’instar el Departament d’Ensenyament que en els seus decrets i instruccions mantingui la necessitat que el pressupost i el projecte educatiu sigui aprovat pel consell escolar. En tot cas, continua, l’associacionisme haurà de ser més fort si les famílies volen tenir veu i vot a les escoles dels seus fills.