dijous, 31 de març de 2016

“Ens estem carregant el dret a jugar dels nens, l’essència de la infantesa”

Trobem interessant les reflexions d'aquest article sobre la hiperpaternitat. Us en fem resó i us convidem a llegir l'article sencer publicat al diari d'educació . Ho podreu fer seguint
l'enllaç que trobareu al darrer paràgraf.



"El paper de supermare i superpare es podria resumir en dues actituds: la de voler un fill perfecte que triomfi a la vida (per tant, se l’ha d’estimular des de ben petit: extraescolars de tota mena i vacances familiars pensades per a ell) i la de sobreprotegir-lo de tots els mals del món."


"La hiperpaternitat és un fenòmen de classes mitjanes i mitjanes-altes. Té a veure amb la bonança d’un país. Els fills de famílies amb diners, aquí i allà, avui acostumen a ser nens més protegits perquè també són un símbol d’estatus."


"Avui els nens estan tan ocupats que ens estem carregant el seu dret a jugar, la forma i l’essència de la infantesa. Els experts diuen que l’acció de jugar és l’activitat més important de la infància perquè desenvolupen l’empatia, el diàleg, el pacte… Aprendre aquests valors és importantíssim."


Eva Millet: “Ens estem carregant el dret a jugar dels nens, l’essència de la infantesa”: Eva Millet és autora d''Hiperpaternidad', un llibre on parla de la tendència que alguns pares tenen per sobreprotegir els seus fills. Millet en fa una observació constructiva i dóna alguns consells per tornar a ser pares i deixar el rol d'hiperpares.