dimarts, 1 de desembre de 2015

Educar sense crits


Mare, sociòloga, mediadora i educadora. Treballa amb nens i nenes i pares i mares, tant a l’escola com fora de l’escola.
La seva vocació és l’acompanyament dels infants en el procés de creixement i l’orientació dels adults en relació als fills perquè puguin fer una tasca de suport que tingui en compte les necessitats dels nens i nenes i també les seves pròpies necessitats com a persones grans. D’aquesta manera, la relació familiar flueix i la convivència entre tots és tranquil·la i feliç.
L’experiència personal i professional i la seva formació li permeten una mirada completa a l’entorn del nen i la família: és sociòloga, mediadora de conflictes i mestra.
Les seves principals activitats en aquest moment són l’assessorament personalitzat i els tallers i conferències. 



El dissabte 12 de decembre de 10h  a 13h del matí a l'Escola Sant Marc

 ALBA CASTELLVÍ MIQUEL serà amb nosaltres  per presentar-nos el taller:


Educar sense cridar

És un taller que vol donar estratègies i instruments als pares i mares per educar amb serenitat i coherència.

Entre els temes que s’hi treballen hi ha:
  • La tranquil·litat dels adults
  • Les ordres que donen els pares
  • La responsabilitat dels fills
  • Fomentar i extingir conductes
  • La coherència i la fiabilitat
  • Els límits: com dir “no” i resistir amb serenitat
  • Les normes: com han de ser
  • Instruments per a una comunicació adequada
  • Procediments davant les conductes inadequades



El taller combina l’aportació teòrica amb la participació dels assistents. Alguns exercicis pràctics permeten aprendre a posar en funcionament el que s’hi ha plantejat i es pot fer  una reflexió i debat a partir de l’experiència en família.



dijous, 19 de novembre de 2015

Recitem en Femení

El proper 25 de novembre, Poble en Marxa organitza un acte en motiu del Dia Internacional de la violència vers les dones.

Recitem en femení! A les 20:30h al bar del camp de futbol.

Tothom que vulgui recitar un poema dedicat a aquest dia ho pot fer. Millor avisar  abans a l'organització.






Com eduquem la LLibertat??

Observar les dependències dels infants i dels adolescents, afavorir la seva autonomia i educar la seva llibertat. Procurar uns vincles familiars que permetin al fill/a una millor relació amb l’aprenentatge i un bon desenvolupament de les pròpies capacitats. Establir les bases per a una construcció personal equilibrada, emprenedora i creadora. CONTINGUTS La construcció personal de l’infant i de l’adolescent en el teixit les relacions familiars i educatives.

Amb aquest objectiu us convidem a participar al taller Aquest proper dimarts. 

NO HI FALTEU

Vestíbul Ajuntament de Calldetenes
Dimarts 24 novembre              17h     


Les famílies de l'escola que vulgueu assistir-hi podreu fer us del servei de vigilància per als més petits.                                

dijous, 12 de novembre de 2015

dimarts, 10 de novembre de 2015

Llibre de família: club de lectura

Va, us animeu???



La FaPaC i el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura han signat un acord per posar en marxa un club de lectura virtual dirigit a totes les famílies. El club s'estrena el 10 de novembre i inclou la lectura compartida de 7 llibres anuals. 
 
La FaPaC i el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura posen en marxa un club de lectura virtual dirigit a les famílies 
 
  • El club de lectura “Llibre de família” s'estrena avui 10 de novembre, està obert a la participació de totes les famílies, i inclou la lectura compartida de 7 llibres, un cada mes, relacionats amb l'àmbit familiar. 
  • Tots els llibres estaran disponibles en les biblioteques públiques arreu del territori per sol·licitar-los en préstec.
 
Barcelona, 10 de novembre de 2015
 
La FaPaC i el servei de Biblioteques del Departament de Cultura han signat un acord per posar en marxa un club de lectura virtual dirigit a totes les famílies amb l'objectiu de promoure l'hàbit lector i l'ús de les biblioteques com a equipament cultural. A més, la iniciativa preténfomentar el diàleg entre els pares i mares perquè, gaudint de la lectura, reflexionin sobre la seva tasca com a educadors i reforcin la seva participació en l'educació dels infants i adolescents.
 
El club denominat “Llibre de família”, al qual s'hi podrà accedir a través de l'adreça web: http://biblioteques.gencat.cat/llibredefamilia s'estrena avui dimarts 10 de novembre i estarà obert fins al mes de juny del 2016, en aquesta primera fase. Apuntar-s'hi és molt senzill, només és necessari registrar-se amb un correu electrònic.
 
Cada mes es farà la lectura, dinamitzada i compartida entre tots els lectors, d'un dels 7 llibres inclosos en el club, tots ells relacionats amb l'àmbit de les relacions familiars, amb especial atenció a les referències vinculades a la tasca educativa de les famílies. Tots els llibres estaran disponibles a les biblioteques arreu del territori perquè es puguin sol·licitar, de forma senzilla, a través del servei de préstec.  
 
Les lectures programades inclouen un manual, un assaig, novel·les, llibres de literatura infantil i juvenil. El calendari és el següent:
 
  • La meva família i altres animals. Gerald Durrell. La butxaca (disponible en català i castellà) (10 novembre 2015)
Narra les peripècies d'uan família insòlita, desbaratada i molt poc convencional que decideix abandonar la grisa i plujosa Anglaterra per instal·lar-se a l'assolellada i paradisíaca illa grega de Corfú. 
  • Molsa. David Cirici. Edebé (Premi Edebé 2013)  (11 desembre 2015) 
Molsa és un gos que, sense entendre el perquè de les guerres, ha vist com la seva llar i la  família amb qui vivia desapareix en caure una bomba que ho destrueix tot. Tracta la  búsqueda dels seus dos nens, la Janinka i en Mirek.
  • La Universitat de la vida, Rob Riemen. Arcàdia. (12 gener 2016) 
Recull el testimoni de dinou personalitats diverses sobre la seva trajectòria vital, com Jordi Savall, Peter Mayer, Philippe de Montebello, Príncep El Hassan Bin Talal, entre d'altres.
  • Propios y extraños. Anne Tyler. Alfaguara (13 febrer 2016)
Dos matrimonis que no poden tener fills i decideixen adoptar una nena es coneixen a un aeroport mentre esperen la seva arribada. Aviat comencen una gran i imprevisible amistat.
  • Fario. Santi Baró. Cruïlla (Premi Gran Angular 2014) (14 març 2016)
L'Andrea, una adolescent rebel i conflictiva, és expulsada de l'institut i la seva mare decideix enviar-la a passar una temporada amb els seus avis als Pirineus a qui no coneix. La noia descobrirà una nova manera de viure i grans secrets amagats fins aleshores.
  • Val més educar. Gregorio Luri. Portic i La butxaca (també disponible en castellà) (14 abril 2016) 
Amb un punt d'humor i d'ironia, l'autor pretén convidar a la reflexió sobre l'art d'educar, des dels petits hàbits fins als principis morals. Parlant de paternitat, aposta per recuperar el sentit comú i posar en valor la saviesa pràctica de les famílies. 
  • Diari del tot verídic d’un indi a mitja jornada, Sherman Alexie. (14 maig 2016) 
Crònica de l'adolescència d'un jove indi americà que mira d'allunyar-se de la vida que creia que estava destinat a viure. Basada en les experiències personals del seu autor. La novel·la va obtenir l'any 2007 el National Book Award for Young People's Literature. 
 
El club estarà dinamitzat i moderat, en tot moment, per l'escriptora especialitzada en literatura infantil i juvenil, Anna Manso, autora de la columna “La pitjor mare del món” del Diari ARA, qui s'encarregarà de promoure la interacció entre els lectors, orientar la seva lectura i resoldre els dubtes que aquesta pugui originar.
 
El club de lectura està pensat per ser un punt de trobada, d'integració i d'interacció on les famílies podran relacionar-se per compartir els seus comentaris, reflexions i punts de vista sobre una mateixa lectura, així com parlar dels seus coneixements i experiències al voltant de l'educació. Aquest club de lectura pretén ser una eina perquè els pares engresquin els fills a la lectura compartint amb ells allò que llegeixen.
 
La plataforma en línia és lliure i de fàcil accés, oberta a tothom, perquè totes les famílies interessades puguin ser membres d'aquest club i tinguin accés al coneixement i a la cultura. La distància o la manca de formació no han de ser cap obstacle. Només serà necessari disposar d'un ordinador i connexió a internet. Per facilitar-ne l'accés a tots els usuaris aquests podran fer-ne ús dels ordinadors de les biblioteques. 
 

Debats educatius

Aquest dimecres tornem a tenir sessió.
Pels qui ho necessiteu, hi haurà servei de monitor per als més petits.




dilluns, 2 de novembre de 2015

#Acció solidària d'urgència: recollida de roba d'abric per als refugiats

ATENCIÓ, FAMÍLIES! 

       Campanya aturada! 
       Els trailer son plens!
       GRÀCIES A TOTHOM!!!



Queden nou dies per omplir dos tràilers de roba d’abric per als refugiats a les fronteres de Croàcia, Sèrbia i Eslovènia. 
Arriba l’hivern, i a les fronteres de Croàcia, Sèrbia i Eslovènia milers de nenes i nens, àvies i avis, mares i pares que han fugit de la guerra i reclamen asil necessiten roba i equipament per protegir-se del fred. 

Mobilitzem-nos! Sumem esforços per aconseguir omplir dos tràilers de roba d’abric i enviar-los cap als Balcans. Calen tendes de campanya, sacs de dormir, mantes, anoracs, botes, capelines... I calen amb molta urgència!

Recollida de la roba d’abric: Dissabte 7 de novembre a l’antiga fàbrica Fabra i Coats de Barcelona (carrer de Sant Adrià, núm. 20, barri de Sant Andreu) de 10h a 14h  

Telèfon central d’informació de la campanya “Catalunya amb els refugiats”: 934 662462 (de 10h a 14:30h i de 17h a 20h).




A Vic la recollida es fa als Bombers, ells ho portaran a BCN, però només fins dimarts!

dimarts, 6 d’octubre de 2015

ESPAIS DE DEBAT EDUCATIU

Us fem arribar una proposta de la regidoria d'educació de l''Ajuntament de Calldetenes que necessita i s'obre a la participació de tots nosaltres.
Animeu-vos!





divendres, 4 de setembre de 2015

Benvinguts al curs 2015/2016

Ja fa uns dies que els i les nostres mestres preparen el nou curs. 
Ara ens toca nosaltres posar-ho tot apunt: revisar material, treure la pols a la matela, allarga la vora de les bates, cosir botons, ....

Començar un nou curs sempre fa il·lusió i retrobar-se amb companys i mestres és molt emocionant.

Des de l'Ampa volem desitjar a tota la comunitat educativa un bon curs ple de d'aprenentatges i de creixement personal per a tots!!


imatge de: http://llegimserrallo.blogspot.com.es/

dilluns, 20 de juliol de 2015

extraescolars 2015/16

L'Ampa no s'atura.
Estem preparant les activitats extraescolars per el proper curs que esperem trobeu interesants.

Podeu començar a fer-hi una ullada aquí

Trobareu els fulls d'inscripció en aquest enllaç


I sobretot, penseu a 
fer la inscripció abans del 4 de setmebre

Ens facilitareu molt la feina!!




Bon estiu!!!!!!!!! 

divendres, 26 de juny de 2015

Cada final de curs cal avaluar per què ha servit anar a l’escola

"He perdut el compte i, com que no avaluen la felicitat, he deixat de seguir els resultats. Em refereixo a les diferents proves d’avaluació externa (diuen de les competències) a les que, per imposicions de la llei Wert, la LEC o la conselleria, ha estat sotmès l’alumnat al llarg del curs, en una mena d’avançament permanent de l’informe PISA. I no es que no vulgui que es facin avaluacions de per què serveix anar a escola. El que passa és que estic fart de que es dediquin a mesurar, a fer comparacions, a debatre qui està més amunt o més avall. Tot plegat amb poca relació amb el que ha estat la feina dels educadors i l’activitat vital dels alumnes."
Així comença l'aritcle de Jaume Fune al diari d'educació. una reflexió sobre les evaluacions que es fan a les escoles.

Podeu llegir-lo sencer: 
Cada final de curs cal avaluar per què ha servit anar a l’escola






dilluns, 8 de juny de 2015

Fem una festa

S'acaba un altre curs i començaran aviat les esperades vacances per a totes i tots els alumnes!

Us les mereixeu!!

I ho volem celebrar totes les famílies juntes . 
Per això us hem convocat

 Aquest diumenge 14 de juny a les cinc de la tarda a l'escola 

Hi haurà inflables i  jocs 

Farem el primer "mercat" de roba de segona ma.

Veurem exhibicions de patinatge i aeròbic.

I acomiadarem als nois i noies de sisè que ja estan apunt per saltar cap a la ESO.

Per rematrar-ho acabarem amb l tradicional botifarrada!
(recordeu de adquirir els tiquets als forns de pa del poble fins dijous!!!!)

i sobretot: no hi falteu!!!

Robòtica amb RoboTIC

Després de l'èxit que va tenir en la seva presentació, ja és apunt la nova extraescolar per el proper curs. La activitat serà els dimecres de 16:30h a 17:45h a l'escola. El cost és de 25€ mensuals. Inclou tot el material. Es treballarà en grups per edats i en fució de la demanda que hi hagi. Per això, si hi esteu interessats podeu  fer la vostre inscripció. Podeu baixar-vos el formulari AQUÍ.




dissabte, 30 de maig de 2015

“Els sermons ens deixen tranquils als pares però no són gaire efectius”

Entrevista a Sílvia Blanch, coautora de l'estudi 'A criar fills se n'aprèn?': "No hi ha pares i mares bons o dolents, sinó amb més o menys dificultats, i amb un bon acompanyament tots responen"Sílvia Blanch, a la seu de la Fundació Jaume Bofill (Foto: Enric Català)
Sílvia Blanch, a la seu de la Fundació Jaume Bofill (Foto: Enric Català)
A criar fills se n’aprèn? Aquesta és la pregunta que es formulen Sílvia Blanch i Gemma Badia a l’informe A criar fills se n’aprèn? Què en podem aprendre dels programes que milloren les capacitats parentals. Encara que la sabiduria parental es transmeti entre generacions, o que les famílies s’ajudin entre elles, la resposta, ja ho anticipem, és que sí: se n’aprèn. En aquesta entrevista, Blanch, coautora de l’estudi, psicòloga i coordinadora del Grau d’Educació Infantil de la UAB, explica algunes de claus per a una criança que doni respostes a les necessitats dels infants. Amb ella conversem també sobre quin ha de ser el paper de l’Estat en el suport a les famílies amb fills.
La primera pregunta ja us la feu a l’estudi. A criar se n’aprèn?
Sí. D’entrada n’aprenem a partir del nostre voltant, de la família, els amics, del que hem viscut. Però cada cas, i cada infant, és diferent, i passa per etapes diverses. I és més, el que et serveix per un fill pot no servir-te pel segon.
Llavors, si tot depèn tant de la casuística, què es pot aprendre?
Hi ha fonaments. Començant per l’estimació i l’afecte. Els nens han de saber que compten per a nosaltres per créixer a gust. Una altra base és l’autonomia, no entesa com que els nens vagin a la seva, sinó a nivell de pensament: que puguin prendre decisions, resoldre els seus problemes, equivocar-se… Més fonaments: els límits -s’han de posar límits amb coherència- o l’estabilitat.
Anem per parts. D’entrada, què és la parentalitat positiva?
Un concepte paraigua que neix formalment el 2006, d’una recomanació de tots els ministres europeus per als infants, que són el bé més preuat de la societat. S’adonen que el més important per al desenvolupament dels nens és el seu context, la família, i per tant conviden als governs a que promoguin programes d’acompanyament. És un model de corresponsabilitat, que respon a la idea que el Govern s’ha de posar les piles no només quan els infants tenen problemes, sinó abans. Donant suport a les famílies.
Què pot un l’Estat per les famílies a nivell de criança?
Per començar lesgislar per avalar la importància de la infància. I promoure programes i dotar-los de recursos. Però com que els resultats d’invertir en la petita infància es perceben a llarg termini, molts governs no ho prioritzen. Als Estats Units es va fer un programa en escoles amb nens de quatre i cinc anys, en un gueto on hi havia molta violència i drogues. Al cap de 40 anys s’ha comprovat que l’impacte d’aquelles pautes i acompanyament ha estat molt elevat reduïnt la delinquència i el consum de drogues. El problema és que els governs solen pensar a curt termini, i no a 40 anys vista.
A casa nostra segur.
Als que investiguem en petita infància ens costa molt obtenir recursos. I quan n’obtenim, segur que no són per tants anys.
El model català o espanyol no destaca per una política forta d’ajuda a les famílies.
Bé, depèn del país amb el qual et comparis. Clar, el model nòrdit té més ajudes i diners, però socialment també està més ben entès que un home agafi una baixa més llarga de paternitat. Aquí encara ens anem situant. I sí, hi ha pocs suports econòmics. L’escola bressol és cara i no totes les famílies hi poden seguir. Però altres programes sí que són accessibles, encara que potser algunes famílies no hi entren perquè no se’ls acompanya individualment des de l’inici.
Hi haurà famílies que no voldran que l’Estat els digui què han de fer.
Hem d’entendre que és una corresponsabilitat, de tots, ajudar les famílies. De la tribu. Perquè els infants d’avui són el futur del demà.
Com afecten els condicions de pobresa a la criança dels fills?
Té influència, és evident. Però solem pensar que si la teva situació és complicada, el teu fill no tindrà èxit escolar, i no és així. Hi ha molta resiliència. Un dels aspectes clau, més enllà de les condicions econòmiques o culturals, és que la família s’interessi pel que fa el nen a l’escola. Encara que no sàpiguen llegir, és important que li preguntin què ha fet a classe, que xerrin, que mirin els dibuixos junts. No hi ha pares bons o dolents, sinó amb més o menys dificultats, i amb un bon acompanyament tots responen. En contextos vulnerables l’objectiu és que les famílies puguin fer una criança responsiva, és a dir, que sàpiguen respondre a les necessitats adequades dels infants i adolescents.
Com sabem quines necessitats són?
Home, el nen parla molt! Però les famílies han de conèixer una mica la seva evolutiva. Sense haver de llegir Piaget, sí que han de tenir en compte que als dos anys el nen dirà que no a tot perquè està en l’etapa de reafirmar la identitat.
Això no és sabiduria popular?
No tothom ho sap, no. Però tothom sí que passa pel pediatra, i aquesta és una feina que es fa allà. Quan el nen et tira la cullera a terra no ho fa per molestar-te, sinó per experimentar quines propietats té; i quan un adolescent no vol anar amb tu pel carrer és perquè es vol sentir ell adult. Com a família no tens per què saber aquestes coses.
Abans parlaves del temps. Quin temps dediquen els pares i mares als seus fills?
Sovint s’ha dit que no passa res si els dediques poc temps, sempre que sigui de qualitat. No hi estic d’acord. No és el mateix 30 minuts de temps de qualitat que passar una tarda amb l’infant, enfadant-hi i reconciliant-hi. Un dels problemes de tenir poc temps per dedicar-li és que estàs cansat i et costa posar-li límits. Si no menja o no vol anar a dormir, l’hi consenteixes. S’han de trobar maneres per dedicar temps als fills, encara que sigui a l’hora d’esmorzar, abans de sortir de casa. A vegades, sobretot amb adolescents, pregunto als pares què fan en família que gaudeixin tots junts, i no saben què dir.
Se sol dir que les famílies posen menys límits que abans als nens. Ho veus així?
Es diu que van més perdudes, i és cert. Fem menys comunitat i, per tant, necessitem més programes. A les comunitats indígenes la tribu està junta i entre ells s’ajuden, però en les societats industrialitzades estem més aïllats i necessitem més eines artificials que ens acompanyin. Però, dit això, actualment estem molt més preocupats i dediquem molt més temps als fills que generacions anteriors, quan els nens corrien sols pel carrer. Hem passat d’una societat amb límits més aviat repressius a una que posa límits a partir de conseqüències directes. Passar del si no menges, no miraràs la tele al si no menges, tindràs gana.
Sílvia Blanch, en un moment de l'entrevista. (Foto: Enric Català)
Sílvia Blanch, en un moment de l’entrevista. (Foto: Enric Català)
Què fem amb els càstigs?
Dels càstigs l’únic que aprenen els infants és a no fer les coses per por. Quan pegues un nen fas que perdi la confiança en tu, perquè ets el seu referent i li has fet mal. El més important és ser ferms, dir les coses amb posat seriós, i potser no aprenen a la primera, però sí a la tercera. Entenen més el to de veu o la mirada, les emocions, que el propi sermó. Els sermons ens deixen tranquils als pares però no són gaire efectius. I, com deia abans, la conseqüència directa: ‘Si a tal hora no has acabat de dinar, m’enduré el plat i no menjaràs’. Que vegi que la conseqüència és passar gana. I cap nen s’estarà un dia sense menjar. I si ho fa, llavors el problema és més greu.
En una entrevista, David Bueno ens explicava que els nens, quan fan alguna cosa bé, agraeixen molt més el reconeixement dels pares i mestres que la recompensa posterior. Ho comparteixes?
Quan ens valoren i ens fan sentir bé, repetim la conducta. Tot i que a vegades els adults ens passem a l’hora de valorar. Pequem de dir molt bé a tot, i llavors potser el nen acaba fent les coses per buscar el nostre molt bé. No pot fer el mínim de feina sense anar a la mestra a que li digui el molt bé. Està bé valorar, però sent realista. Si et ve i et demana si t’agrada el que ha dibuixat, li pots contestar: ‘i a tu, que t’agrada’? I segons com el deixaràs a quadros. Hem de mirar que facin les coses perquè volen, no pel que els direm. I no és fàcil, perquè als adults ja ens costa molt, saber el que volem [riu].
Abans ha parlat de democràcia a les famílies. Han de ser democràtiques?
Parlem d’estil democràtic. No és que tot s’hagi de pactar, els pares han de tenir clars els seus criteris, però és important tenir en compte la veu de l’infant. Un dels Drets dels Infants recull que en tot allò que els afecti s’ha de tenir en compte la seva veu, seriosament. Per exemple, a l’hora de decidir les vacances, o a què fer durant una tarda. I després, segons el temps o l’economia familiar, l’última paraula és dels pares.
Un altre element que apareix a l’informe: l’organització. Quina importància té?
Quan més petits, més important. L’ordre dóna seguretat. Els pares han de tenir un pla, encara que després se’l saltin, i uns rituals, com el més típic de la nit, de rentar dents, pijama, conte i anar a dormir… Això fa que els nens desenvolupin cognitivament el reconeixement temporal. I que tinguin seguretat. El temps per ells és molt important, i també l’espai! Que puguin arribar a agafar ells mateixos el got per posar-se aigua, per exemple.
Que l’adult intervingui al menys possible, no?
Cada cop hi ha la tendència a donar protagonisme a l’espai. Preparar un espai amb materials rics, pedagògicament estimulant, amb jocs simbòlics, i que siguin els infants els que facin.
Tornem a les famílies. Fins a quin punt els infants són presoners de les famílies que els toquen? Quines eines té l’Administració per compensar les mancances d’algunes famílies?
N’hi ha poques, però d’uns anys ençà hem avançat molt en programes d’acompanyament, espais de joc, webs amb informació impulsades per Benestar Social i Família, Ensenyament, les diputacions, les AMPA… Però encara ens costa arribar de manera senzilla a totes les famílies que ho necessiten.
Per què?
Perquè a vegades quan montes espais com aquests les famílies que et venen són les més actives. Cal arribar a les que van més perdudes, les que no coneixen els recursos que tenen al barri, a les que els genera angoixa entrar en grups oberts. Les hem d’anar a buscar.
Hi ha algun projecte de referència d’acompanyament familiar?
N’hi ha molts. El que va donar nom a la parentalitat positiva va ser un programa australià, iniciat en una universitat pública, que ajuntava a famílies i a partir de situacions quotidianes diverses treballaven diferents habilitats, resolució de conflictes… Les famílies aprenen molt més d’altres famílies que no pas de professionals, perquè quan una cosa te la diu una mare amb un fill de la mateixa edat que el teu, hi connectes molt més. És un aprenentatge entre iguals. Però no n’hi ha només un, de programa. El millor és aquell capaç de tenir objectius que responguin a les necessitats de les famílies a les quals es dirigeixen i al context on es farà en base als recursos disponibles amb una avaluació. Per exemple, el Créixer en família té un valor molt gran per tots els indicadors que n’asseguren la validesa i eficàcia en la implementació, impacte i qualitat.
I hi ha algun país que atengui a totes les famílies?
Aquesta és la recomanació que es fa a nivell europeu. Totes les famílies necessiten suport, en algun moment, i l’Estat ha de d’oferir maneres de suport segons la diversitat de necessitats. Aquest és el model inclusiu.
Com valores l’atenció que es dóna a les famílies a Catalunya?
Queda molt per fer. Molta gent no pot pagar les escoles bressol, inclús alguns espais familiars. Altres són gratuïts però tenen poca difusió. El que funciona és el boca-orella i que les famílies promocionin els programes.
A Finlàndia tenen un treballador social que vetlla perquè totes les famílies garanteixin uns mínims per als seus fills.
Jo vaig tenir el meu primer fill Anglaterra, i sense ser una família amb dificultats, els primers 15 dies venia la infermera cada dia, i el pediatra cada setmana. Això, per una mare que acaba de tenir el primer fill, és molt reconfortant. Totes les famílies necessiten ajuda a algun nivell. Però a vegades només treballem la vessant reparadora.
Per acabar, escull una política familiar clau per a la infància.
Més que una política, un plantejament. Que els polítics deixin de mirar a quatre anys vista. Si estabilitzem el sistema i els recursos aconseguirem un acompanyament real, i uns infants més sans psicològicament. Posar i treure programes no ajuda. Si la infància és tan important, i tothom ho repeteix, ens ho hem de creure i arribar a acords.
Sílvia Blanch. (Foto: Enric Català)


diari d'educació: Sílvia Blanch: “Els sermons ens deixen tranquils als pares però no són gaire efectius”